Durant el segon trimestre de l’any les denúncies per violència de gènere han augmentat al País Valencià un 29%. Perquè contextualitzem millor, cada vint minuts una valenciana denuncia un cas de maltractament.
La violència de gènere no és qualsevol violència que s’efectua sobre una dona pel fet de ser dona; sinó que la definició de violència de gènere passa sí o sí per l’existència (present o passada) d’una relació entre víctima i agressor. Això diu la llei en contra del què moltes veus autoritzades han demanat canviar. És a dir, un cas de submissió química, aquella en la qual es droga la dona per tal d’abusar d’ella, no seria violència de gènere. Així estan les coses. I tot i que no estan totes les que són, ni s’inclouen totes les que estan, l’augment de les denúncies per «estrictament» violència de gènere no para d’augmentar. Això en part també ens porta a pensar que, en haver-hi més mitjans, i major credibilitat en el sistema i en les víctimes, es denuncia més. I que òbviament el que comporta un augment de denúncies és, necessàriament, que calen més mitjans.
I ahí, contra tot pronòstic i a portes del 25N, arribà el Ministeri fiscal i digué que «hay que recortar» i «eliminar» mitjançant decret i publicació al BOE, nou jutjats de violència de gènere del nostre territori. Així, d’una plomada. Així, sense més explicació. Així, sense més consideració.
Les dones que denuncien per violència de gènere no ho tenen fàcil. Estan denunciant qui fou la seua parella, qui segurament és el pare de les seues criatures, qui ha estat una peça clau en la seua vida i al remat les ha trencades. Tenen por, s’enfronten al dolor de les ferides físiques i al de les psíquiques, a una exclusió econòmica, a voltes fins i tot a una exclusió social del seu nucli més proper. I per això mateix fan falta jutjats especialitzats en violència de gènere. Per atendre a les víctimes com cal perquè tenen la formació i especialització que s’escau.
De veres, no puc concebre cap argument creïble pel qual eliminar fins a nou jutjats especialitzats siga raonable. No entenc com es pot arribar a dir que les víctimes guanyen perquè tindran taxis gratuïts per desplaçar-se a altres municipis, quan abans tenien un servei al seu abast. I com s’ho faran? Les víctimes formalitzaran instàncies perquè se’ls retorne els diners del taxi? Fer un full de liquidació? O hauran de contar-li al taxista la seua vida perquè li passe el tiquet a l’administració? Hauran de mostrar la denúncia en què conste el nom i cognom de l’agressor i el seu propi? I és més, no sé com assumiran els jutjats que queden, l’increment de feina, quan solament en el segon trimestre esta faena creix un 29%. Li pegue voltes a l’afirmació de què les «víctimes guanyen» i no veig el guany per cap lloc.
El que tinc clar és que estem davant de la setmana del 25 de novembre, sé que eixim al carrer a dir «Prou», a dir que «ni una menys», que «ens volem vives» i a dir que volem Justícia. I mentre, el govern més progressista de la història, retalla jutjats. A Compromís no estem disposats a passar per ahí. I per això ens hem plantat rebutjant este retall, perquè el 25N no es toca i perquè els jutjats quant més especialitzats, quant més a prop, quant més humans, millor. Estar al costat de les víctimes, és de justícia.
