Sabut és que les capitals representen el conjunt geogràfic d’on ostenten eixa capitalitat i de vegades fem servir, fins i tot, el nom d’aquesta com a substitutiu del marc geogràfic superior. Tots hem sentit dir el govern de París en lloc de govern francès.
Així, Barcelona representa Catalunya o Madrid a Espanya. Aquesta representació pot ser assumida amb millor o pitjor gana per la ciutadania en funció del nivell d’inclusivitat que ostente la capital.
I en aquest cas la llengua parlada resulta cabdal en el sentiment de representativitat de la capital.
Les divisions comarcals històriques del País Valencià sempre han considerat la llengua com a tret definitori d’elles, homogeneïtzant-les lingüísticament i fent així que la seua capital tinguera la llengua general de la comarca, castellà o valencià. Algunes vegades, però, s’ha observat alguna discrepància, poques, entre les capitals comarcals valencianes i els pobles adscrits per motiu lingüístic. A tall d’exemple: Villena-Beneixama-Camp de Mirra i Oriola-Guardamar, per no parlar de la comarca ad hoc castellanoparlant del Vinalopó Mitjà, que separa Montfort i Asp dels altres pobles veïns del Vinalopó, tots ells valencianoparlants. Excepcions, com dic, a la norma general de correspondència llengua-comarca.
Les províncies actuals, delimitades el 1833, van assignar al vell Regne de València tres capitals, totes tres de parla valencianocatalana, tot i que l’única llengua oficial a tot el país ja era exclusivament el castellà.
I la ciutat d’Alacant, les històriques Akra Leuké, Lucentum i Laquant, esdevé el referent capitalí no sols d’una comarca valencianoparlant: Mutxamel, Sant Joan, Sant Vicent, Xixona…, sinó també de monoverins, elxans, vilers, oriolans, pegolins, villeners, crevillentins…, valencianoparlants uns i castellanoparlants altres… Una ciutat acollidora i orgullosa de les seues arrels valencianes que manifesta secularment en expressions toponímiques (el Postiguet, la Goteta, el Tossal, la Serra Grossa, el Pla…), festeres (Fogueres i llibret, Bellea del Foc, Moros i Cristians…) i culturals (El Tio Cuc, Som fills del poble que té les xiques…, Ja s’alcen les flames camí del cel…).
És per tot això que Alacant pot representar en la seua capitalitat tots els municipis, de qualsevol predomini lingüístic de la seua demarcació provincial. Renunciar explícitament a la seua valencianitat és renunciar a eixa representativitat provincial, una galtada innecessària a una bona part de la població.
Alcoi, Elx, Dénia, Benidorm… són ciutats que senten orgull d’un plurilingüisme cosmopolita que no abandona ni s’avergonyeix de les pròpies arrels. Podrien ser bones capitals de demarcació provincial si vinguera el cas.
