Es pot estendre la influència de les esquerres i el valencianisme? Sí. I molt. Com he dit reiteradament el que propose té més a veure amb una Formació professional d’hostaleria que amb una classe de Filosofia.
L’última secció del meu llibre «Deixar de ser el germà xicotet de la política» va de la importància d’entrenar-se en competències i tarannàs.
L’ultraliberalisme ha aconseguit l’hegemonia cultural des de fa dècades. La ultradreta ho està aconseguint. I les esquerres? Per a aconseguir desplaçar les dretes i el capitalisme, no es necessita més ideologia. Es necessiten noves competències i actituds per avançar, que no es tenen, però es poden aprendre. En veurem només un parell.
El gran escoltador. Possiblement, una de les capacitats més desconegudes i més importants en la política en general i especialment en la municipal.
L’estereotip de polític és el gran orador, el que fa declamacions que alcen passions.
En canvi, no existeix l’estereotip de polític gran escoltador.
Diversos alcaldes amb els quals he treballat, que són bons escoltadors, m’han dit que una cosa que els ha resultat molt útil i que han refinat és escoltar els seus veïns. Solen ser batles de poblacions de fins a uns 20.000 habitants que donen audiències individuals als veïns que ho sol·liciten. En poblacions més grans es pot fer el mateix i, en lloc de ser l’alcalde, són els regidors els que donen audiència en cada barri.
Un dels alcaldes que està afinant la seua capacitat d’escolta m’explica que, en les seues audiències a la ciutadania, un percentatge molt alt —que arriba al 90 %— de les peticions que es presenten no les poden satisfer per diversos motius: són competències autonòmiques o estatals, són prestacions impròpies, requereixen un projecte que s’ha de dur a terme més enllà de la legislatura, etc. I malgrat no satisfer la petició en la majoria dels casos, el fet que l’alcalde escolte genuïnament el veí, li proporciona a aquest un sentit d’haver sigut atés, d’haver sigut escoltat.
I, escoltar, també és molt útil fer-ho al carrer, per a percebre el sentir del veïnat. Què els importa? Per què els importa? Si tens un assumpte que vols plantejar en una campanya, com el rep la ciutadania? I els teus votants? Té a veure amb la manera d’expressar l’assumpte? Són les paraules? És l’assumpte en si mateix?
Ara bé, com saps que eres un bon escoltador? Com hem vist en un altre article, saber-ho és difícil, però factible.
Com s’aconsegueix? Precisament per ser una habilitat que «no es veu» sol ser molt útil entrenar-se, i si és amb un entrenador, millor.
Fer-se present i visible. Un dia estava treballant amb una edil, i li comentava la importància de visibilitzar l’extraordinari treball que ella estava portant a terme en el seu municipi perquè els seus votants valoraren la seua labor i en les següents eleccions la tornaren a votar.
Li vaig preguntar com s’estava visibilitzant. Se’m va quedar mirant i em va dir: «Jo no faig gala del meu treball. Per tant, no difonc el que faig». I li vaig preguntar per què, ja que la meua idea és que el veïnat coneguera els fruits del seu treball, no que ella se’n vanagloriara, ni que fanfarronegés, i em va respondre: «No vull ser com Esperanza Aguirre». I, de nou, vaig preguntar: «Què vols dir?». A la qual cosa, ella va respondre: «Ella posa la primera pedra d’un hospital i ix en la televisió i en diaris. Acaba l’estructura de formigó de l’hospital, de nou apareix en els mitjans de difusió. Inauguren la secció de pediatria i, una altra vegada, a fer aparicions en televisions i periòdics. I així successivament». I li vaig dir: «D’acord, això és una exageració, aparéixer tantes vegades. Ara bé, entre aparéixer sis vegades per a un hospital i no aparéixer-ne cap, podem trobar termes mitjans, no?». Mai s’ho havia plantejat.
Aquest patró polar, és a dir, passar d’un pol a l’altre —«o aparec molt en els mitjans de difusió o no hi aparec gens»—, me l’he trobat en diverses persones. Com no vull eixir tant en la televisió i els periòdics com Esperanza Aguirre, llavors me’n vaig a l’altre extrem i no hi aparec mai. Ja que no vull ser desconfiat, sempre confie en la gent (una premissa del bonisme). Com no vull semblar superficial en el ple municipal, m’estudie el tema profundament i en faig «una tesi doctoral».
I es pot aprendre a visibilitzar-se honestament. Normalment hi ha una ètica rígida que impedeix la visibilitat, pensant que significa presumir del que fas. Quan la regidora es visibilitza amb modèstia i presència, aquest canvi d’actitud facilita molt que la ciutadania conega el que fas i probablement que el valore. I, segons com ho faces, incrementa la probabilitat que et torne a votar.
En el meu llibre parle de més habilitats i actituds que ajuden a estendre la influència política: empoderament, lideratge, desconnectar quan s’arriba a casa, ampliar la zona de confort, motivació, negociació, etc.
Ja hem aconseguit arribar al mínim del finançament. Ara estem aconseguint l’òptim i fer la tirada del llibre més gran. Et perdràs la recompensa del llibre? Entra en «Deixar de ser el germà xicotet de la política» i fes la teua aportació i podràs aconseguir el teu exemplar quan isca de la impremta i saber què cal perquè avance el valencianisme i les esquerres.
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
