És molt difícil suportar la condescendència. La literatura s’estira els cabells o els filaments lingüístics que troba quan torna a sentir que la literatura infantil és cuqui i quina monada i molts oh que no saben com seguir. És impossible seguir si literatura i infantil són dos termes incompatibles.
M’estic endinsant tan a poc a poc en tota aquesta part de la literatura que m’imagine un caragol, com tants caragols que dibuixe, com tants caragols en les il·lustracions dels llibres infantils, com tan lent que és el procés de trobar les pistes per aprendre com es comprén la literatura infantil i juvenil. Hi he trobat molta feina i moltíssimes especialistes i un corpus gegantíssim de referents, de clàssics, d’història, de fets i de consciència sobre la literatura.
És material desemparat. Que té la closca del caragol i va fent i fa, però que és exclòs una vegada i una altra i més vegades encara. Ara se sent parlar de LIJ, una miqueta; la gent «seriosa» assenteix, reconeix que necessita espai —mentre la literatura es puga definir en contraposició a la infantil i juvenil—. La impermeabilitat es va establir després que la literatura infantil i juvenil començara a definir-se. I la definició és essencial, però és perjudicial no entendre-la des de dins de la literatura.
Si la literatura infantil i juvenil no es menystinguera, se sabria millor què és la literatura. Si les obres de la LIJ es valoraren com a obres literàries, es veurien alguns detalls que fan de l’escriptura art. Perquè no són textos que s’amaguen rere una massa de figures retòriques i adverbis i adjectius, ni proven construccions de frases insostenibles, ni es desesperen per oferir una escriptura adequada a un públic molt intel·ligent. En la literatura infantil i juvenil hi ha obres que volen arribar i dir totes les coses que han de dir, però no poden fer servir més recursos dels que són necessaris; perquè també s’adrecen a un públic molt intel·ligent, i si considera que el resultat no s’adequa a les seues necessitats, no seguirà llegint.
En els llibres de la LIJ hi ha literatura. Hi ha punts de vista sorprenents, expressions acurades, resolucions originals, recursos literaris ben trobats, arguments atractius, frases per subratllar, personatges que se t’enganxen. Cal entendre molt bé el codi comunicatiu per escriure dins dels formats definitoris de la LIJ. I mentrestant, conservar l’estabilitat de la forma. Aquesta calma no la necessiten només les criatures, sinó totes les que som lectores, i les que escrivim, i les que volem aprendre a fer resums, i les que volem saber com funcionen les històries. Fins i tot si ja «sabem llegir» hem de llegir literatura infantil i juvenil. Si més o menys tenim un bagatge, el núvol del tot comença a fer clic i es configura un trosset ara i un trosset més avant.
Si deixem la LIJ de banda ens desfem d’una gran part del que defineix els llibres tan seriosos i tan ben configurats de què ens vantem. Els contorns se’ns queden invisibles, els llibres no han sorgit d’enlloc, el nostre pensament abstracte no s’ha format mai. Sense tota aquesta part de la literatura cau el sentit: és com allò de llegir els clàssics, és imprescindible per situar-se en aquest món no tangible.
Ser adultes no ens exclou de necessitar la lectura de les obres de la literatura infantil i juvenil. Ens faria molt de bé prendre’ns-les amb seriositat. La implicació, el valor literari, l’expressivitat, tot el que es pot parlar des d’aquest text. En definitiva, no menysprear-les. Aprendríem a llegir. En realitat, aprendríem moltes coses. Ens entestem a ser adultes. El problema no és que es menystenen les criatures, és que es menysté la literatura.
