Fa un parell de setmanes, el CIS va publicar una enquesta que donava més escons a Sumar que a Podemos, però la trampa era que, a més dels vots de Más País i Compromís, incloïa els d’IU i En Comú Podem a Sumar; mentre que per a la valoració dels líders polítics apareixia Errejón però no Ione Belarra. Així, segons el CIS, a Catalunya Podemos no aconseguiria cap vot. És a dir, és un clar cas de manipulació de l’electorat per a enviar el missatge que Podemos està acabat (encara que porta quasi 1 milió d’euros recaptats per a les eleccions del 28M) i que ha de donar suport incondicional a Yolanda Díaz si vol sobreviure.
No és el primer cas que demostra que les enquestes i els estudis demoscòpics no són més que ferramentes del poder per a manipular els votants, però al final la realitat s’imposa als desitjos d’alguns. En les eleccions a Catalunya, quasi totes les enquestes deien que el PSC trauria al votant de 40 escons i que, junt amb Cs, podria governar, mentre l’independentisme s’enfonsava.
Realitat: l’independentisme va traure el millor resultat de la seua història (52%), ERC superava a Junts i passava a dirigir la Generalitat, la CUP es convertia en clau per a aprovar lleis socials i la dreta espanyola obtenia el seu pitjor resultat electoral (el PP ni tan sols té grup parlamentari propi).
Però això passa també des de fa 2 anys a altres països: a Portugal les enquestes donaven un empat tècnic entre la dreta i els socialistes, fins i tot algunes deien que la dreta podria governar; la realitat va ser que els socialistes van obtenir majoria absoluta. A Bolívia, donaven la victòria en primera volta a la dreta que havia donat el colp d’estat del 2019; i la realitat és que el partit d’Evo Morales va obtenir el 53% dels vots. Esquema que s’ha repetit a Xile, Colòmbia, Perú (motiu del colp d’Estat contra Pedro Castillo, que volia convocar eleccions per a una Assemblea Constituent), a Equador (Lasso va fer un referèndum sobre la seua gestió, les enquestes deien que aprovava en diverses qüestions i ha suspès totes), a Brasil (per això l’intent de colp d’estat dels seguidors de Bolsonaro, motiu pel qual està sent investigat), etc.
Així, pareix que les enquestes són tan fiables com l’horòscop. Encara que en el cas d’Amèrica Llatina no és del tot culpa d’elles, ja que Vargas Llosa va mostrar el seu suport als candidats de dreta i extrema dreta i com tots sabem, aquest senyor dona mala sort.
Ara analitzaré dos territoris per a les eleccions del 28M i faré la meua predicció electoral perquè, si les enquestes són com l’horòscop, qualsevol pot fer prediccions.
El primer territori és on visc, Xàtiva (la majoria absoluta són 11 regidors). El PSOE té 10 regidors, Xàtiva Unida 5, el PP 4 i Cs 2. Aquests 4 anys de govern local socialista ho podríem definir com a desgovern: ha ignorat sistemàticament les reclamacions populars i institucionals per a la reparació integral de la xarxa d’abastiment d’aigua (ERPV, a través d’ERC, va portar eixa reclamació al Senat), el centre històric continua degradant-se, s’han deixat diners dels pressupostos sense executar, no s’ha portat a terme el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible aprovat per unanimitat a la legislatura passada, va acabar amb les colònies felines i un llarg etcètera.
Tot això ha causat que persones que votaren el PSOE no ho facen en aquestes eleccions (ho sé perquè en conec a algunes) i que Xàtiva Unida, com a líder de l’oposició, abandere eixes reclamacions. A partir de la participació popular i de les reunions amb diferents col·lectius, ha dissenyat un programa de més de 100 punts que busca transformar Xàtiva en una ciutat del segle XXI. Així, i tenint en compte que C’s està desapareixent, la meua predicció electoral és: el PSOE aconseguiria 8 regidors, Xàtiva Unida 7 i el PP 6.
El segon territori és el País Valencià (la majoria absoluta són 50 diputats). El govern del Botànic (el PSOE té 27 diputats, Compromís 17 i Unides Podem 8; enfront dels 19 del PP, els 18 de C’s i els 10 de Vox) ha suposat expulsar la corrupció endèmica que representa el PP i posar en marxa una agenda social imprescindible. Una agenda social que ha inclòs una Llei d’Habitatge d’esquerres impulsada per Hèctor Illueca (Podem) i una política decent de Memòria Democràtica per part de Rosa Pérez (EU), malgrat les resistències del PSOE.
No obstant això, el PSOE ha demostrat estar al servei dels poderosos; i Compromís s’ha dedicat a netejar la cara a coneguts explotadors, com Juan Roig i a negar-se a qualsevol coalició amb la resta de forces perquè es considera l’única força valencianista. Valencianista però que no exigeix massa la reciprocitat amb les televisions catalana i balear; i que contribueix a bloquejar la ILP Tres Voltes Rebel a Les Corts per a la gratuïtat i sostenibilitat dels productes menstruals, ja que l’exposició la faria ERPV i Compromís no vol donar-li protagonisme. No siga que li lleve vots.
De fet, eixe gir cap a la dreta i el seguidisme de Compromís cap al PSOE (a més de llançar-se als braços de Yolanda Díaz i demanar-li que faça campanya per ells, alhora que Baldoví diu que no els importa el que passa a Madrid) ha pogut provocar cert malestar a Iniciativa del País Valencià, el partit de Mónica Oltra, la qual cosa podria causar una fuga de vots cap a Unides Podem i ERPV (a Cullera, Iniciativa ha trencat amb Compromís, se n’ha anat amb ERPV i ha format una coalició electoral amb EU i Podem). Hi haurà altres a Compromís que poden caure en la tesi del vot útil i el “millor l’original que la còpia”, i voten el PSOE.
Al mateix temps, ERPV ha arribat a nombrosos acords per a presentar-se en coalició amb altres forces d’esquerres, com a Alacant i Crevillent; a més de presentar-se a altres localitats en solitari, la qual cosa demostra que ha augmentat el seu suport popular. També l’ha afavorit la presència de polítics rellevants d’ERC als seus actes, com Gabriel Rufián, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Maria Dantas, Marta Rosique… A més, el passaport de la República Valenciana, atacada per la dreta espanyola i, com se sol dir, tota publicitat és bona; portar propostes al Senat a través d’ERC; que Maria Pérez fora nomenada membre de l’Executiva Nacional d’ERC; i abanderar les principals reivindicacions valencianistes i fusterianes, els ha fet guanyar certa rellevància mediàtica i ser més coneguts al territori.
Per tot això i també per la desaparició de Cs (la meitat dels seus diputats estan al Grup Mixt), la meua predicció electoral és: 29 diputats per al PSOE, 25 per al PP, 22 per a Vox, 11 per a Compromís, 9 per a Unides Podem i 3 per a ERPV. Per tant, el PSOE necessitaria a ERPV per a governar. UP hauria d’exigir que almenys un dels diputats d’Esquerra Republicana estiguera al Consell si el PSOE vol el suport dels morats perquè ERPV seria l’única força realment d’esquerres i republicana de la qual es podria fiar Unides Podem.
