El Rei Felip VI fa honor al sobrenom, encara més si li’n cap, hom el podria rebatejar amb preparadíssim, perquè després d’un any d’haver-se assabentat “oficialment”, per una carta datada al març de 2019 de Corinna l’amiga de son pare, que En Joan Carles I de Borbó “el campechano” l’havia deixat hereu, i a ella generosament recompensada pels seus serveis prestats, tot plegat per un compte a Panamà amb diners procedents de Suïssa, producte de la intervenció de l’emèrit per la consecució de l’AVE a l’Aràbia Saudita, ara, justament ara, quan l’opinió pública se’n ha adonat, al temps que hi ha un maremàgnum pel coronavirus, s’ha fet públic un escrit seu de renúncia davant notari, datat a l’abril de 2019, pel qual refusa dita herència, i, endemés, li fa castic per redimir-lo, consignant-li de penitència treure-li l’assignació que hi percep via impostos de la sobirania “nacional”. Al voltant de dos-cent-mil-euros anuals, si fa no fa.
Una menudesa fem-nos compte aquest muntant, perquè la quantitat, multiplicada pel temps pel qual, per raons naturals d’edat, li és atribuïble a Joan Carles I, és totalment insignificant, comparada amb la immensitat del oceà dels seus suposats cabals. Mai de la vida potser ho sabrem, doncs la monarquia en aquest Estat, a banda d’allò que hi té assignat als pressupostos estatals, no és certament el prototip d’un model de transparència. Sa Majestat en Felip VI, davant d’aquesta situació ¿pretén que, els ciutadans els quals paguem les seues despeses i les de sa família, s’ho creguem, sense donar-nos cap altra explicació, al mateix temps que, no se’n sabia dels negocis del seu pare, quan les seues petjades eren ben profunces?. En l’acció ens deixa per aclarir, quan es feu sabedor de la immensa fortuna que li consignava, i per què tot seguit no es plantà davant la Fiscalia espanyola i Suïssa, per denunciar-ho.?
Caldrà doncs esbrinar, no ja el comportament d’en Joan Carles I, que també, el qual sabem, sinó de tot allò de la preparació que de l’afer feu el Rei i el seu equip. La confiança amb la monarquia parlamentaria, en general, a la praxi, ha de demostrar-se dia per dia essent transparent. Felip VI, ha deixat palès, el sobrenom, al mateix temps d’una forta incongruència, doncs hagués pogut alhora de renunciar a l’herència establerta pel seu pare, és a dir, a la de la corona, també rebuda d’ell. El Rei no ho va fer, ni ho farà. Com que alguns no som babaus, llevat que es demostre el contrari, no hauríem de quedar-nos amb la sensació que tot estava preparat. Imperiosament ens calen explicacions. ¿Creu seriosament el Rei que aquesta és una democràcia avançada, homologable amb la millor, practicant com es practica una tàctica d’adhesions sistemàtiques i indestructibles, vers la seua persona i la corona?.
La corona, no es toca, preserva la Constitució, ni per ella, ni pel criteri d’absolutament ningú dels que defensen la “institució” a capa i espasa, doncs és ben notori taxativament, rotundament que, la “sacralitzada” fou feta a la seua mida, i a la dels seus hereus. És la tapadora comuna de totes les essències pàtries i ben difícilment és modificable, perquè s’ha de fer amb la iniciativa de les dos terceres parts del Congrés i dels Senat perfectament del bracet. Si de cas quan això ocorregués, si s’escau, es convocaria un referèndum oportú.
Manen collons, sempre manen collons, quan altres que no pensen com ells, pretenem amb democràtic i legítim percentatge superior al 50% capgirar situacions (El Regne Unit ha fet amb un 52% l’eixida d’Europa), a la monarquia, per tal de fer-li acomplir la democràcia, assumint una transparència raonable i plausible dels seus actes, sense els encobriments sistemàtics i ancestrals dels llepaculs de torn, premsa addicta inclosa, li calen recollir el 66% dels vots de los dos càmeres representatives de la sobirania popular. O siga clar i curt, ben difícil. Sa Majestat en Felip VI, davant d’aquesta situació, pretén que, ciutadans els quals paguem les seues despeses i les de sa família, confiem amb ella i s’ho creguem tot?.
Quan hom va oir el discurs del Rei el 3 d’octubre de 2017, en resposta al procés, ja ho vam veure, Sa Majestat defenent la Constitució, es defensava ell, alhora que renunciava a la neutralitat política que la Carta Magna li confereix. Al mateix temps, marcava als poders de l’estat, la formula magistral per redreçar tanta deslleialtat. L’estat, alguns dels seus funcionaris, prou, van sintetitzar el missatge en un “a por ellos o e, a por ellos o e” que encara, es canta per desgràcia, i que, de ninguna de les maneres, el castic no s’ha acabat. Res d’estrany doncs bona part de la societat, malauradament, com alguns dels seus servidors ben influents, és farcit de les idees d’aquell que jau a Mingorrubio, propensos a l’enfuriment. Deia Fuster de l’enfurit “com que el meu natural escèptic m’inclina a la tolerància sistemàtica, m’horroritza l’energumen que ara i adés – políticament, moralment, familiarment- exclama el vibrant “esto és intolerable”.
SI Rei Felip VI, com deia abans, es creu que, en aquests temps les institucions de l’Estat han d’ésser mantingudes a base d’adhesions a cegues, mentrimentres el seus valedors, com el cucut ponen ous als nius de les demés aus, perquè li’ls coven i crien els pollets, està molt equivocat, i, al mateix temps, sustentar-se per una ben nodrida premsa farcida de llepaculs interessats que ens agrunsen des de les seus columnes, editorials i cadenes televisives, contant-nos contes per dormir-nos. Per eixe convenciment, a la seua monarquia, li resten, com a un servidor, quatre tallades de cabell mal contades. Ja s’ho faran.
De la primavera amigues i amics, diuen que la sang altera. Versos ben adients, de León Felipe, amb la traducció agosarada, meua. Perdó: “Se tots els contes” “Jo no sé moltes coses, veritablement. Dic només allò que he vist. I he vist que el bressol de l’home l’agrunsen amb contes, que els crits d’angoixa de l’home les ofeguen amb contes, que els ossos de l’home els soterren amb contes, i que la por de l’home… ha inventat tots el contes. Jo no sé moltes coses, és veritat, però, m’han adormit amb tots el contes.. i sé tots el contes”.
