Maria Viu no és una «trànsfoba», en absolut. Maria Viu és la persona que va haver de suportar l’assetjament de l’esperpèntic Toni Cantó i la seua corrua mediàtica per haver denunciat la dificultat quotidiana de viure en valencià al nostre país. Maria Viu és la persona que va denunciar el racisme latent en la nostra societat quan en un local nocturn van negar l’entrada al seu fill negre amb excuses que amagaven malament el rebuig al color de la seua pell. Maria Viu és l’autora de llibres amens i ben documentats que rescaten la vida i el llegat de dones valencianes a qui una visó de la Història patriarcal i misògina havia condemnat a l’oblit. Maria Viu és la regidora que ha treballat a Burjassot per dinamitzar el llegat i la memòria de Vicent Andrés Estellés, per revertir el deteriorament ambiental d’un poble massificat fins a l’extrem, i que va lluitar per evitar que tancara Espai Dona, un departament de protecció a les dones víctimes de violència masclista que era tot un referent a l’estat. La trajectòria personal, professional i política de Maria Viu és irreprotxable.
Maria viu no és una «trànsfoba». El seu compromís social i polític amb la justícia social l’ha posat sempre, sempre, al costat dels més febles en una societat com la nostra, plena de desigualtats i de discriminacions quotidianes. I les persones transsexuals formen part d’aquest grup i ho pateixen de forma molt cruel. Maria ha hagut de patir campanyes de difamació i insults pel seu compromís ferm, ho ha suportat sempre amb enteresa i dignitat, però ara…. ara s’enfronta a una situació inèdita i incomprensible: la campanya de desprestigi prové de membres de l’organització política on ella i jo militem de fa molts anys. Un grup de persones molt actives en «xarxes socials» -un activisme que no és més que un succedani molt pobre de l’autèntic compromís social- s’ha dedicat a acusar-la, sense arguments, de «trànsfoba», una etiqueta molt greu que alegrement es llança contra aquelles persones que discrepen de l’articulat de les propostes de legislació que volen millorar la vida de les persones transsexuals. Una discrepància argumentada, des de posicions feministes i d’esquerres. Això no és «transfòbia», és simplement discrepància. Un concepte que semblen no entendre els que han llançat aquesta campanya que s’assembla molt a un procés inquisitorial, i que posa en evidència la seua baixa cultura democràtica.
Però la campanya de difamació ha tingut èxit i ha provocat la confecció d’un document d’obligada signatura per als candidats electorals -com és Maria Viu- que recorda perillosament a la «retractació» en un Acte de fe. Mal precedent premiar a aquells que han actuat de manera irresponsable, fent soroll «en xarxes» i acusant una companya del que no és, i missatge molt negatiu a la ciutadania. Em fa por pensar que persones així puguen tenir responsabilitats de govern, molta por. En canvi, tinc l’absoluta certesa que un país amb moltes Maria Viu seria un país més just on la gent -també les persones transsexuals- viuria molt més feliç. Maria ha de saber que no està sola, que el seu treball i compromís són valorats, i molt necessaris.
