La història recent -i no tan recent- del poble valencià és una lluita constant i esgotadora per mantenir viva la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions… en definitiva, la nostra manera mediterrània de vore el món.
Els valencians conformem un poble divers i integrador, dual lingüísticament i respectuós. Alhora, eixa dualitat també es veu dividida en dues parts de la nostra societat clarament diferenciada: els qui defensem la nostra llengua amb dents i ungles, la promocionem i treballem per passar-la a les nostres filles i fills, com els nostres pares i iaios ens l’han passat a nosaltres; i els qui la volen arraconar al registre folklòric, o pitjor, aniquilar-la definitivament.
El Partit Popular de Carlos Mazón, el responsable principal de la tragèdia més gran que ha viscut el País Valencià en molts anys amb la DANA, s’ha plantejat com a objectiu principal acabar amb el valencià. La nostra llengua els destorba, els molesta, saben que és el principal mur de contenció i salvaguarda del nostre país. Eixe país històric i divers que ells, els hereus dels temps més foscos que hem viscut els valencians, han volgut assimilar a l’Espanya profunda més reaccionària.
La Llei de Llibertat educativa que planteja el govern popular de Mazón és un destrellat. Un destarifo. Una llei que no sols arraconarà encara més el valencià; sinó que crearà guetos a les escoles, segregarà alumnat i s’acarnissarà socialment amb qui pitjor ho acaba passant, per exemple, amb la finestra d’oportunitat que suposa per a les famílies més humils l’actual banc de materials. Això serà, si triomfa la llei que planteja el govern del PP, la fi de la Xarxa Llibres.
Alhora, més enllà de tots els arguments tècnics, educatius, d’igualtat d’oportunitats i de preservació d’un valor tan especial com una llengua, crec que cal posar el focus en un fet poc comentat, però a parer meu importantíssim… Els xiquets i les xiquetes.
Jo, com a pare de xiquets en edat escolar, sent que el govern del PP del corrupte Mazón està utilitzant als meus fills per a la seua guerra genocida contra el valencià. Els xiquets i xiquetes, la més baula feble i innocent de la societat, s’estan veient immersos en debats i decisions que no els pertoca viure. Tot per la dèria antivalenciana i malaltissa del Partit Popular del conseller Rovira, el negligent Mazón i tota la quadrella de malparits que porten al darrere. Les discrepàncies i la segregació que aquest debat està creant entre els més menuts és un fet tan greu que hauria de servir perquè el govern del PP fera un pensament. Però no, per a ells tot val en la seua idea antivalenciana d’aniquilament de la llengua i la cultura del país.
I així les coses, per què collons els meus fills, i tantes altres xiquetes i xiquets, han d’estar preocupats per l’elecció dels seus amics, per les discrepàncies que això pot crear entre ells i pel futur que els depararà aquesta segregació? La seua única preocupació no hauria de ser complir amb la seua obligació d’anar a classe i aprendre, ser feliços i créixer en pau fent amics i experimentant noves emocions…? Sembla que per al PP de Mazón no.
Vore xiquetes i xiquets en edat escolar enmig de debats culturals i lingüístics artificials, provocats per l’obsessió malaltissa d’un president cadàver, per salvar el seu cul, donarà pas a una situació escolar que naixerà d’aquesta consulta, que segregarà alumnes, i precaritzarà, encara més, l’ensenyament.
És evident que prediquem en el desert, que ells tenen entre cella i cella l’aniquilament de la llengua, i que no pararan. Però nosaltres tampoc. El poble valencià es mobilitzarà fins al final, com ha fet sempre. I les generacions del demà tindran memòria i sabran qui els va pervertir part de la seua infància per tallar-los les arrels.
Domènec Garcia i Anglés, membre del col·lectiu de Famílies pel valencià de Faura, Camp de Morvedre.
