L’oferiment, sempre generós, d’abraçar la llengua castellana que «nunca fue lengua de imposición, sinó de encuentro» ens situaria, de facto, en una comunitat internacional de vuit o nou mil milions de parlants; podríem anar a França, Noruega, La República Democràtica del Congo o al racó més recòndit de Myanmar i comunicar-nos amb eixa llengua global que és el castellà. Mentrestant, seguim encaparrats perquè els nostres fills i filles perden temps escolar aprenent una llengüeta regional que serveix per a poc més que llaurar o posar un nom pintoresc a la tasca de la cantonada en lloc d’estar component alguns hendecasíl·labs en la llengua de Cervantes.
Què ens han dut els castellans? Podria preguntar alguna pobra ànima càndida a la qual el nacionalisme li ha rentat el cap després d’algun visionat de La vida d’en Bryan. Què ens han dut? Podem anar a Madrid en un tren que tarda menys que de Gandia a Dénia! Podem gaudir del Benidorm Fest! Tenim un nom de consens, Comunitat Valenciana que amablement vingué donat des de Madrid per evitar que nosaltres, pobres bàrbars, discutíssem eternament sobre el nostre nom. A més a més, són els qui gestionen els nostres impostos i els inverteixen on més falta fan, siguen autovies radials de Madrid o un o dos carrils nous en alguna autovia saturada de les sobrepoblades estepes castellanes.
No som capaços d’agrair com Castella ens enriqueix cada estiu amb milers de turistes que, amablement i generosa, ens permeten pagar sous escandalosos a estudiants que treballen a l’estiu pel pur plaer de poder practicar el castellà amb llibertat i guanyar-hi fluïdesa mentre esperen, ai las!, fer un raconet per fugir a zones més civilitzades on una ignota llengua pròpia no els limite les opcions de prosperar en un món global i globalitzat en castellà.
Som, a més roïns, molt roïns. Tan roïns que fins i tot un partit com el PP, que sempre ha tingut clar tot el que estem parlant avui, es permet anar a una concentració a Alacant per a dir que Madrid ens maltracta en els PGE. Per favor! Cal ser bord. On fan més falta les inversions que a la Villa y Corte? O és que els valencians, en a penes dues hores, no podem gaudir dels servicis, museus i inversions que es fan a Madrid? Ja no sabem què inventar-nos.
Massa anys buscant-lo i resulta que el nostre fet diferencial era l’estultícia.
