Solomon Sach, psicòleg social del passat segle, va desenvolupar alguns experiments que van demostrar la importància de l’efecte del grup sobre les decisions individuals. Un senzill experiment consistent en demanar a un grup de persones per separat que digueren quina de tres línies mostrades era igual a una línia presentada com a compradora. Cada persona, quan se li va demanar de forma individual i separada, encertà, car era obvi quina era la igual a la línia comparadora. A continuació 8 de les 9 persones que componien els grups d’estudi, quedaven d’acord per a assenyalar una línia que no era igual a la línia comparadora. El 75% de les persones subjectes de l’experiment i, per tant, desconeixedores de l’engany, quan havien de triar la línia, tot estant en grup, deien la que havia dit el grup, quan era molt clar que era del tot diferent de la línia comparadora.
La dinàmica de grups és un dels elements que marca el comportament individual i explica molts dels fenòmens socials. A tall d’exemple, podem analitzar les grans mobilitzacions que van tenir lloc a Catalunya entre el 2012 i el 2017, amb manifestacions cada vegada més grans, no hi ha cap dubte que moltíssima gent va anar arrossegada, no tant per ser independentistes, com s’ha demostrat després, com per l’efecte grupal. Igual podem dir de les manifestacions a València per motiu de la gota freda. Hem vist manifestacions gegantines, sense cap conseqüència real. No han forçat cap dimissió important, ni tan sols un canvi de tendència política. I si n’hi ha hagut, ha sigut per reforçar el discurs que ha fet possible la catàstrofe del 29 d’octubre, que no hem d’oblidar va ser fruit d’un urbanisme salvatge, una negació sistemàtica del canvi climàtic i un descrèdit de tot allò que siga públic.
Resulta que aquells que es desencisen de les polítiques del PP, opten per canviar el vot a Vox, que són de fet els que alimenten de forma més brutal i salvatge el discurs que ha donat lloc a les conseqüències de la gota freda del 29 d’octubre. La pregunta és: per què aquest comportament?
Abans de donar una resposta ideològica, cal entendre el fet de pertinença a un grup nacional determinat, car eixa adscripció prepolítica ens donarà pistes del comportament de la gent que habita el País Valencià i també de les respostes que es van donant a la barrancada del 29-O.
Al País Valencià, segons el cens del 2022, hi vivien 728.000 estrangers (13% del conjunt de la població valenciana), i el seu comportament serà el del grup majoritari. Dels autòctons, podem dir que hi ha tres adscripcions nacionals: aquells que són espanyols, amb algun toc folklòric valencià; els que diuen ser sols valencians; i els que diem que som catalans, una franca minoria, però no més minoritària que l’anterior.
Ara intentarem explicar el comportament del grup. De bell antuvi, cal dir que davant una catàstrofe, la reconstrucció pot ser neutra; ser aprofitada per reforçar la ideologia dominant (teoria del caos de Noemi Klein); o bé per iniciar una revolta. Per explicar la reacció dels governants ens centrarem en la segona i la tercera, car una reconstrucció el dia d’avui segur que no serà neutra.
La realitat és que la immensa majoria de la gent que viu al País Valencià són i se senten espanyols, i com a tals han de donar una resposta. El fet és que el conjunt de poders espanyolistes han actuat de forma semblant, i s’han posat com a objectiu principal no fer trontollar el poder de l’estat al País Valencià, per la qual cosa, un individu sols podrà buscar refugi en el poder estatal, car no hi ha cap alternativa de revolta. Compromís, al qual podríem definir com un apèndix del PSOE, tot i que puja en intenció de vot (encara hi queda una mica de vergonya en alguns), està molt lluny de representar el que va ser el BNG durant el Prestige. En eixe escenari d’espanyolitat ben conegut pel poder, la resposta que havia de donar era prou clara.
Davant una població atemorida, sense capacitat per donar una resposta diferent a l’articulada des de l’Estat, i amb una absència de lideratges que contravenien l’ordre imposat, la conseqüència era reforça el principi d’autoritat, i quina millor autoritat que la militar? Doncs això, ja tenim la primera explicació a l’actuació del bufó Mazón. Els espanyols que habiten el País Valencià orfes d’altres alternatives necessitaven eixe colp d’autoritat. Hem vist a les enquestes com, després del 29-O, el percentatge de vot a Vox ha pujat (també el de Compromís). Els vots a Vox venen segur del PP i del PSOE, mentre que els de Compromís probablement de l’abstenció. Però l’important, a un mes de la barrancada, és que l’equilibri entre l’espanyolisme de dretes i d’esquerres, roman intacte, i hi ha temps més que suficient per recuperar els vots d’ací a 3 anys, i en qualsevol cas és igual. El que és gairebé segur és que el bloc de dretes continuarà superant el d’esquerres i el País Valencià continuarà en el seu procés de desaparició de la història.
