En els darrers dies, s’ha popularitzat la idea que «el poble salva el poble». Aquest poble inclou no només persones individuals, sinó també les centenars d’associacions, ONG, falles, entitats i plataformes socials, culturals, esportives, feministes, juvenils, de majors, festives, polítiques i d’altres àmbits que, des del primer minut, han estat auxiliant i donant suport a les comunitats afectades per la DANA. Entre aquestes, hi ha també els sindicats, que agrupen treballadores i treballadors organitzats per defensar els seus drets laborals i socials.
Des del passat 29 d’octubre, hem sigut testimonis de les nombroses notícies sobre els devastadors efectes de la DANA. A aquesta informació s’hi afegeix la ingent, imprescindible i desinteressada feina de milers de persones voluntàries que, de manera individual o col·lectiva, han acudit a les zones afectades per col·laborar en les tasques de neteja i assistència. Coneixem bé les accions d’aquestes persones, que, sense escatimar esforços, van afrontar les conseqüències del desastre. Hem vist llargues columnes de solidaritat de persones que, des de València o altres localitats, es dirigien cap als municipis devastats, ja fos travessant el Pont de la Solidaritat, per la CV36 o altres vies. Aquest gest de cooperació i ajuda mútua ha permès mobilitzar un gran nombre de persones, recursos materials i suport econòmic.
Els sindicats també han estat a l’altura de les circumstàncies des del primer moment. Han mobilitzat els seus membres i han posat a disposició les seues seus i recursos per atendre i defensar les persones damnificades. La seua tasca ha estat discreta, lluny de les càmeres i del protagonisme superficial, però massiva, solidària i necessària. Ha estat realitzada amb gran professionalitat per centenars de persones afiliades, militants i delegades de les organitzacions sindicals valencianes. Aquestes han actuat on i quan calia, oferint assistència, assessorament, protecció i defensant els drets de les persones afectades, tant a les empreses com als pobles. Malgrat que molts d’ells també han patit les conseqüències del desastre en les seues pròpies comarques, han continuat amb la seua tasca sindical i social.
Els sindicats han emprès diverses accions, com habilitar les seues seus com a centres de recollida de materials o oferint comptes per canalitzar donacions econòmiques destinades a les persones afectades, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables. Han distribuït materials a les zones afectades en coordinació amb altres entitats, han organitzat brigades de neteja, desplegat oficines temporals en municipis especialment colpejats, i han elaborat guies per oferir assessorament laboral –contractes, nòmines, acomiadaments, ERTOs, seguretat i salut laboral–, així com orientació en matèria de prestacions socials, assegurances i indemnitzacions. A més, han visitat centres de treball per verificar-ne l’estat abans de reprendre’n l’activitat i han presentat denúncies davant les autoritats laborals quan han detectat incompliments normatius. També han participat en accions reivindicatives exigint responsabilitats pels errors comesos el 29 d’octubre i els dies posteriors, i han estat presents en les negociacions per garantir mesures que protegiren els drets de les treballadores i treballadors davant el tancament temporal o definitiu d’empreses i serveis públics, així com en la seua reobertura.
A més, s’ha produït una onada de solidaritat internacional del moviment sindical, amb sindicats d’arreu del món que han enviat comunicats de suport, brigades, materials o diners per ajudar les persones més afectades. Fins i tot sindicalistes de regions en conflicte, com Palestina, el Sàhara Occidental, el Kurdistan, el Líban, Cuba, l’Argentina i altres indrets, han expressat la seua solidaritat amb la nostra gent.
El treball dels sindicats, com el d’altres organitzacions, ha posat en evidència que el poble i la classe treballadora organitzada són imprescindibles en el dia a dia, però encara més quan es pateixen desastres com aquest. Un desastre provocat per la DANA, però agreujat per un model social depredador del medi ambient, que sovint ha ignorat els informes mediambientals en favor de l’enriquiment d’una minoria. Aquest fet s’ha vist empitjorat per la inacció d’una administració valenciana que ha actuat de manera negligent i ineficaç. El moviment sindical valencià ha exigit, entre altres coses, la dimissió del president Mazón, així com un canvi polític i de polítiques que aposten per una reconstrucció que prioritze els interessos, la protecció i els drets del poble, respectant el medi ambient.
Per garantir aquesta protecció i la defensa efectiva dels drets, és essencial que tant la societat com el món laboral estiguen ben organitzats. Les seues organitzacions, incloent-hi els sindicats, han de ser sòlides, amb estructures robustes i una capacitat d’actuació àgil i eficient. Només mitjançant una organització forta es pot assegurar una resposta adequada tant en el dia a dia com en situacions d’adversitat, protegint els drets fonamentals i promovent la justícia social de manera coherent i sostinguda.
