Potser els valencians no som una societat tan desfibrada i inerme com alguns pensaven. Ho dic per Mazón, naturalment. Però també per moltes altres coses. Hi havia qui anunciava que ens hauríem d’engolir dos anys més de govern de Mazón i que ens imposarien el castellà en les escoles. I ha resultat que no. Ha resultat que Mazón ha dimitit i que en la consulta sobre la llengua base a les escoles va guanyar el valencià. El fet és que Pp i Vox iniciaren la legislatura pensant que farien un passeig triomfal i que ho arrasarien tot en un parell d’anys. Al capdavant de la conselleria de Cultura van posar un torero: Barrera. I la conselleria d’Educació la posaren en mans de Rovira.
Potser les associacions culturals no se n’adonen, realment, de tot el que han fet. I encara que se n’adonen, no són ells els qui han de reivindicar-ho. Hi ha gent que creu que Mazón va dimitir pel que va passar en el funeral que es va retransmetre per la televisió estatal. I no. De cap manera. Mazón anà al funeral amb un paper adjudicat prèviament. El factor decisiu no va ser ni el funeral ni la pressió de la jutgessa de Catarroja. El factor clau van ser les manifestacions que es van fer cada mes per demanar la dimissió. Des de la que es convocà el 9 de novembre del 2024 fins a la del 25 d’octubre del 2025.
A Mazón, el protegirà el sistema judicial espanyol. A Mazón i als altres: la consellera Pradas, el secretari autonòmic Argüeso… El procés, primer, s’allargarà en el temps i, més tard, anirà saltant de tribunal en tribunal i perdent nervi. Però almenys ara no manen.
Això d’ara és una altra cosa. Igualment perillosa. El president Pérez voldria no fer pols ni remolí. Voldria que la gent fins i tot s’oblidés que hi ha govern i que el govern és del Pp. Pensa que, si ho fa bé, si és discret, el 2027 el posaran de cap de llista en el seu partit i que, amb una mica de sort, a la gent li hauran passat les ganes de venjar-se electoralment de Mazón i del Ventorro. Pensa que l’electorat dirà: “Mira, aquest no és com l’altre.” Total: qui tindrà davant, Diana Morant? Qualsevol candidat tindria possibilitats de guanyar tenint davant Diana Morant.
Tots aquests plans del president Pérez tenen un problema. No es pot ser políticament discret i aprovar un decret que introdueix la censura de les obres literàries d’autors catalans en l’ensenyament. El decret de currículum de Batxillerat és la cosa més salvatge que havia preparat l’equip de Mazón. I el president Pérez, tot i voler ser discret, està assumint el programa d’extermini cultural del seu predecessor.
Què es pensa el president, que no hi haurà ningú davant per denunciar-los? De moment, el professorat de Valencià s’ha mogut amb rapidesa. Ha advertit dels perills del decret que es prepara. Els companys dels altres departaments de llengües dels instituts els comprenen i s’estan adherint massivament al moviment contra la censura en la literatura. Les universitats i les associacions culturals ja han dit també que la cosa és greu.
La nova consellera d’Educació, Carmen Ortí, fa com si la cosa no tingués res a veure amb ella. No se sent còmoda defensant la censura. De fet, la nega. Tots els qui hem llegit el projecte de decret hem pogut veure ben clar que exclou del currículum els autors catalans i de les Illes. Però ella ho nega. És igual. Si el decret s’aprova, el president Pérez podrà embolicar-se mocadors al cap i vestir-se de faller tant com voldrà, però el seu aire discret i conciliador, s’haurà evaporat. Serà un fanàtic més. Tan fanàtic i tan perillós com Mazón.
