Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
No sé si haureu llegit o vist alguna notícia sobre el «fantasma de Kiiv», un misteriós as de l’aviació ucraïnès que hauria fet caure sis avions russos tot sol. El govern ucraïnès n’ha confirmat l’existència i fins i tot s’han publicat vídeos dels vols i fotografies del pilot. El problema? Que el «fantasma de Kiiv» no existeix. És una invenció propagandística governamental per alçar la moral de les seues tropes i població, a més de mitificar la seua resistència a escala internacional, tal com han confirmat mitjans tan poc sospitosos de ser prorussos com Maldito Bulo. Un muntatge tan maldestre que incloïa vídeos extrets de vídeojocs, fotos del 2020 perfectament rastrejables o el retrat d’un advocat argentí.
Aquest, però, no és el problema. Ucraïna es troba envaïda per una potència estrangera i ha de fer servir totes les seues armes. I la propaganda i la guerra psicològica en són una més des de temps immemorials. El problema és que aquesta pobra construcció propagandística ha estat reproduïda de forma acrítica i sense cap mínim contrast per mitjans de tot Europa (deixe ací un parell d’exemples de mitjans massius en castellà 1, 2).
Ja diuen allò de «la primera víctima de la guerra és la veritat», però —i recordar això és important—, nosaltres no estem (encara) en guerra i no crec que siga molt demanar als mitjans un mínim compromís amb la veritat i la informació i, encara que prenguen partit, no siguen simples agitadors en favor d’un dels bàndols.
Però és curiós. Curiós i preocupant que aquesta manipulació dels mitjans nostrats siga passada per alt mentre la Unió Europea prohibeix canals de televisió russos com RT o Sputnik amb l’argument que «manipulen». La Unió Europea —que recordem no està en guerra— ha obert una porta molt perillosa en què poden prohibir-se mitjans per informar malament o per mentir. Perquè, qui decideix quin és el mitjà que ha mentit o quina mentida justifica el tancament? En aquest cas concret ni tan sols ha estat un tribunal, sinó l’executiu europeu directament.
Però és que les mesures encara van més enllà. Xarxes socials com Facebook i Youtube han decidit restringir l’accés als vídeos de determinats canals i Twitter etiqueta periodistes que col·laboren o han col·laborat per aquests canals com a «agents afiliats al govern rus», siga quina siga la seua visió del conflicte. Un periodista basc ha estat empresonat a Polònia, després de tres dies detingut i incomunicat, acusat d’espionatge. I què ha fet el govern espanyol per protegir-lo? Doncs enviar agents del CNI a veure la seua família per indagar què pensava del conflicte.
I quan denuncies això públicament, la resposta és: «Putin és pitjor». Una afirmació amb què podria estar-hi d’acord —encara que pitjor que qui i per a qui, pensant en els palestins o els afganesos—, però que no deixa de preocupar-me encara més. Si per combatre una dictadura, ens hem de convertir nosaltres en una dictadura… qui està guanyant finalment la guerra?
