Amb la retafila de mentides que ha amollat el senyor Alberto Núñez Feijóo durant el fracassat discurs d’investidura sembla que cantava aquella cançó que deia: «Pel mar corren conills i pels boscos les sardines…» Després d’haver-se entrevistat amb Felip VI en segona volta, el mentider número u encara ha tingut la gran barra d’acusar de mentider el futur govern sense cap prova ni argument. Les agències de verificació de notícies han tingut prou faena per a documentar un important volum de disbarats, els que el candidat gallec ha repartit des de la campanya electoral fins a la roda de premsa posterior al nomenament de Pedro Sánchez com a candidat. Però aquestes empreses de verificació ho han tingut fàcil perquè no els ha costat massa provar la veracitat de la majoria de les afirmacions que s’han vessat des de la tribuna parlamentària. De totes les falsedats, cal destacar-ne un parell: els jornals i les pensions. Dues qüestions sobre les quals se sustenten les economies domèstiques i que afecten el conjunt de la ciutadania, inclosos els votats del PP i de Vox. Per tant, paga la pena remarcar també el que s’ha dit i desmentit sobre els salaris i les pensions.
Pel que fa al jornal, és a dir, l’SMI (sou mínim interprofessional), el govern de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz l’ha incrementat, de 735 a 1.080 euros, multiplicat per 14 pagues anuals, això significa un 46% d’augment. Durant l’anterior legislatura, el PP s’ha posicionat en contra de les quatre pujades aprovades per la majoria parlamentària que donava suport al govern de coalició Sánchez-Díaz. No sols va votar en contra sinó que cada vegada anunciava una catàstrofe econòmica i laboral que no ha vingut encara, afortunadament.
Un altre tema que afecta tot el conjunt de votants, sobretot els pensionistes i famílies, és el de les reiterades falsedats que el senyor Feijóo ha vessat per sobre de les tribunes en què ha participat. La intervenció més cridanera va ser en la TVE, durant la campanya electoral, on el candidat Feijóo va afirmar que el PP mai havia deixat de revalorar les pensions respecte a l’IPC i la periodista Silvia Intxaurrondo el va corregir reiteradament dient-li que «eso no es correcto». Efectivament, eixa afirmació no sols no era correcta sinó que no era veritat. El fragment televisiu es va fer viral.
Enguany, en 2023, els pensionistes hem vist la revalorització més gran que mai hem conegut de la nostra paga. Això no es pot negar i, per molt que el senyor Feijoo diga, la veritat és una altra. En 2021, el PP va votar en contra de la llei que garanteix el poder adquisitiu de les pensions. I més recentment, en 2023, el PP ha tornat a votar en contra del Reial Decret Llei que amplia els drets dels pensionistes. Són fets tan evidents que figuren en les actes del Congrés i en els titulars de tots els mitjans. S’ha de tindre molta barra per negar l’evidència.
Us en recordeu quan, en 2017, el govern de Rajoy va enviar una carta a tots els pensionistes, anunciant-los que els pujava un 0,25%? El preu del paper i l’enviament postal a cada jubilat costava quasi tant com l’augment que havien experimentat les pensions més baixes. Una campanya patètica. Però si la carta de Rajoy als pensionistes, en 2017, va ser patètica; les falses afirmacions de Feijóo sobre les pensions són inadmissibles en una democràcia. Ser el partit més votat en les eleccions no li dona dret a mentir i més encara si és a la gent major. Això ens recorda la famosa campanya del jubilat valencià, Carlos San Juan, que reclamava a les entitats bancàries un tracte més humà. La frase del metge jubilat, «Soy mayor, no soy idiota», es va convertir en eslògan i, ara, en un altre context, també ens serveix per a dir-li al senyor Feijóo que els majors ni som idiotes, ni ens creiem totes les boles que ens ha contat.
