Hui tenim un escenari, pel que fa al camp, a l’agricultura i a la pesca, una mica complicadet. La terra no es val, diuen els llauradors. Però és una pena abandonar-la. Què fem?…
En primer lloc, hem de dir que el camp, l’agricultura o sector primari, està valorat per davall del sector secundari industrial o del terciari de servicis, sectors més valorats, és a dir, més ben pagats. L’agricultura competeix, dintre del mercat, en desigualtat de valoració, de costos i de preus.
I, damunt, dintre del sector primari, competeix amb productes subvencionats pels Estats (productes principalment del Món Desenvolupat, tals com la remolatxa, el lli o lactis…, que solen produir-se a gran escala a la manera industrial, i destrueixen el medi i el paisatge) o també competeix amb productes que possiblement no compleixen les normes de sostenibilitat o seguretat ambiental i social (productes principalment del Món Subdesenvolupat), per tant, productes més barats o econòmics.
De tot açò anterior es deriva la precarietat de molts llauradors (explotacions familiars) i la degradació de la Natura i del Medi Ambient (agricultura industrial). I no ens podem encantar, s’ha d’actuar ràpidament. Tots els implicats hauríem d’actuar, la societat i el llaurador. I per part del consumidor, segurament, qui més, qui menys, busca una cistella de la compra assequible, a més de no perjudicial sense productes químics nocius, cosa esta que hom pot buscar i trobar en productes de la terra pròxima, dits del terreny, o del país, tal com fa i proposa l’Ajuntament de Xàbia: “Consumeix Xàbia KmX”, en evitació dels productes granment subvencionats o manipulats provinents dels països més poderosos, i en evitació de productes llunyans que potser s’hagen elaborat sense mesures de sostenibilitat o seguretat (aquí entra el tema dels productes de Sud-àfrica, Marroc, o Mercosur…).
Sense saber-ho, el consumidor té en la seua mà poder decantar-se o en favor d’aquelles grans corporacions econòmiques que dictaminen quin món volen i quin trist món (camp industrialitzat en un medi desfet) ens deixaran, o pot decantar-se pel llaurador de l’agroecologia, de la biodiversitat, del minifundi, del respecte al productor i a la terra… I pot ser que esta darrera opció represente pagar una mica més, però, a canvi, tindrem una alimentació més sana i un món presentable als nostres fills i nets.
L’actuació des de la perspectiva del llaurador seria fer com tota la vida hem fet, entendre l’agricultura com un procés natural, perquè simplificar l’estructura tradicional de l’agricultura (eliminar marges, fer concentracions, eliminar fems naturals, suprimir cicles de guarets…) és simplificar la cadena de producció, i té un efecte contrari: a major simplificació, major inestablitat de l’agrosistema. La seguretat i la millor eixida seria fer:
- Ús racional i responsable de l’energia i dels recursos naturals com l’aigua.
- Respecte per la biodiversitat.
- Conservació i manteniment dels equilibris ecològics.
Això implicaria, com a conseqüència, la conservació i sostenibilitat del territori, perquè, atenció!, de la bona salut del territori depén l’activitat present i futura del llaurador, amb una agricultura regenerativa, eficient i competitiva (és a dir, eliminació de les llaurades, no agroquímics sintètics, manteniment de cobertures vegetals, integració dels ramats per millorar la fertilitat de la terra)…
Sempre tenint en compte que el sector agroalimentari representa al voltant de l’11% de l’ocupació espanyola. I que l’Estat espanyol és el segon Estat de la Unió Europea quant a superfície agrària. També hem de dir que la nostra producció representa un 12% de la producció agrícola total europea. Amb tot i amb això, és l’Estat amb major risc de desertificació, i malgrat el PAC (política agrícola comuna de la UE) és un dels de major desprotecció agrícola.
Deixant a banda plors o inculpacions, cal un nou rumb immediat per a mantindre sectors econòmics bàsics de la nostra societat. Així, en lloc de vore’ns obligats a abandonar el camp, haurem de fer un esforç, però tots, administració, llauradors i consumidors. En el benentés que tots, ciutadans, traiem benefici de la conservació tant de la Natura i el Medi, com de l’activitat econòmica que els preserva, la del llaurador.
