Fart d’escoltar, per enèsima vegada, la cantarella de la dreta: “Abaixarem impostos”?
Saps com fer front a eixe discurs? És bo recordar que George Lakoff en el seu llibre No pensis en un elefant posa exemples de com canviar el marc dels republicans dels EUA, que sempre van amb la mateixa “serenata” sobre abaixar impostos. Que les dretes espanyoles copien.
Les propostes del lingüista tenen el propòsit d’enfortir la visió progressista dels impostos.
Els republicans, en aquella època, no parlaven d’impostos, parlaven d’alleujament fiscal. Para’t un moment i adona’t quina percepció tens quan penses en alleujament fiscal… Notes una certa sensació de suavitat, d’atenuació d’una càrrega?
Un exemple semblant, si parlem de paradís fiscal, quan li ho dic a la gent li apareixen imatges de palmeres, tot molt agradable. A que sona bé? En canvi, si substituïm per vampir fiscal, a que no tens la mateixa percepció i et sona malament? I si diem sangonera fiscal?
Una altra proposta és canviar el terme impostos per contribucions. Què són els impostos, sinó la contribució que fem la ciutadania, empreses i resta d’entitats per mantenir i conservar les carreteres o pagar als metges per cuidar de la nostra salut?
Perquè tingues una idea de com planteja Lakoff, des del punt de vista progressista els impostos, et transcric com l’explica ell:
“En televisió els conservadors utilitzen solament dues paraules: alleujament fiscal, mentre que els progressistes s’embardissen en una llarga tirallonga per a plantejar el seu punt de vista. […]
Pots pensar metafòricament en això almenys en dos sentits. En primer lloc, com a inversió. Imagina’t el següent anunci:
Els nostres pares —igual que els seus— van invertir per al futur a través dels seus impostos. Van invertir els diners dels seus impostos en la xarxa d’autopistes, en Internet, en l’organització científica i mèdica, en el nostre sistema de comunicacions, en les nostres línies aèries, en el programa espacial. Ells van invertir per al futur i nosaltres estem collint els beneficis dels impostos que ells van pagar. Hui nosaltres tenim actius —autopistes, escoles i universitats, Internet, línies aèries— que provenen de les bones inversions que van fer ells.
Imagina’t versions d’aquest anunci circulant contínuament durant anys. Per fi, amb el temps, quedarà establit el marc: els impostos són una bona inversió per al futur.
O prenguem una altra metàfora:
Els impostos són el pagament dels teus deutes, el pagament de la teua quota de soci d’EUA. Si t’inscrius en un club de camp o en un centre comunitari, has de pagar una quota. Per què? Tu no vas construir la piscina. Però has de mantindre-la. No vas construir la pista de bàsquet. Algú ha de netejar-la. Pot ser que tu no uses la pista d’esquaix, però has de continuar pagant les teues quotes. En cas contrari, no li la mantindrà a punt i es desbaratarà. La gent que eludeix pagar impostos, com eixes empreses que es traslladen a les Bermudes, no paguen el que li deuen al seu país. Pagar impostos és patriòtic. Desertar del teu país i no pagar els teus deutes és una traïció.”
Aquestes interpretacions sobre els impostos perquè s’instal·len en la ment de la població cal repetir-les una vegada i una altra, contínuament i afinar-les fins que ocupen el lloc adequat en les nostres converses, en la nostra cultura. Això no passarà el mes que ve per repetir-les unes quantes vegades. Per això cal començar ja a aplicar-les.
D’altra banda, hi ha un mite que cal qüestionar i beneficiarà molt la política progressista: la gent vota pels seus interessos. En el meu llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política, que ja comença a estar a la venda en llibreries, m’estenc molt més en aquest tipus d’enfocament.
I si vols ser destre, tingues en compte que aquesta activitat no és intel·lectual, té a veure més amb entrenaments com tocar música o jugar al tenis. Amb el que significa practicar contínuament per a millorar, saber què funciona, en quins contextos funciona millor, etc.
La dreta, com està vist continuadament, usa el llenguatge manipuladorament o directament enganyant. Lakoff i jo, tenim clar que el llenguatge es pot i s’ha d’emprar honestament i quan s’utilitza hàbilment es poden aconseguir resultats electorals molt efectius.
