Els actuals dirigents de Més-Compromís deuen pensar que fer com fan no és pecat. O això, o es pensen que el país ja es prou desgraciat i que ningú no es fixarà en ells. Qui se’n recorda, ara mateix, dels dirigents de Més-Compromís o de les coses que han fet els darrers cinc o sis anys? Mazón ho omple tot. La infàmia del Ventorro és tan gran que no necessita ni tan sols l’ajuda de les rucades de Vox. En un context així, i amb un portaveu del Psoe que, no se sap massa bé per què, parla sempre en castellà a les Corts Valencianes, Baldoví va ser l’únic que representà la indignació de la gent. Tots ho vam veure en la televisió. Baldoví digué a Mazón les quatre coses necessàries.
Ara bé: just en aquest moment, quan més convindria que tot fos clar i transparent, resulta que la gent no pot saber què és ni cap on va Més-Compromís. I formularé la pregunta d’una manera que ningú no podrà no entendre-la: en Més-Compromís encara són errejonistes? El juny del 2021 van decidir que ja n’hi havia prou de dir-se Bloc Nacionalista Valencià. El cervell de Vicent Marçà –sempre tant encertat– va coordinar la ponència política. No hi havia cap secret: les paraules “nacionalista” i “valencià” molestaven als qui dirigien el partit. I els molestaven perquè volien convertir el partit en una altra cosa. En què? Vés per on volien que el partit fos errejonista. A Íñigo Errejón, en aquell moment, semblava que tot li venia de cara. S’havia inventat aquella cosa de Más País a partir d’una collonada anterior que es deia Más Madrid. I per a confluir del tot amb el projecte d’Errejón calia que el Bloc Nacionalista Valencià es digués també Més. Més què? Més-Compromís. Un nom que, ben mirat, ha de causar perplexitat: Més compromís que quan? O més compromís que qui?
En aquell congrés del 2021 hi hagué molt de marro. La candidatura oficialista guanyà. Però la candidatura alternativa, d’Àlex Ruiz, va fer aflorar un quaranta per cent de disconformitat –i, pràcticament, sense haver fet campanya. En un partit polític normal això hauria obligat l’executiva a fer-se algunes preguntes i a repensar la direcció que volien emprendre. Però aquest és el país on cap polític accepta mai haver-se equivocat. Ni els de dreta, ni els d’esquerra. I ací és on comença el fer com fan no és pecat. En Més-Compromís, que perdia empenta a cada nova elecció, començaren a ajornar els congressos. Van treure un mal resultat en les eleccions a les Corts Valencianes de maig del 2023. Havien perdut la cinquena part dels vots. Però no van fer cap congrés. Subsumits dins del partit d’Errejón, que ara es deia Sumar, van treure uns resultats pèssims en les eleccions estatals i les eleccions europees següents. I, a la fi, com que ja no hi havia més eleccions ni es podien inventar més excuses, l’octubre del 2024 van fer el congrés. Resultat: només la meitat votà la candidatura oficialista. Exactament, el 53%. Qualsevol direcció de partit, amb uns resultats semblants en un congrés, hauria mostrat preocupació, però en la direcció de Més-Compromís tot eren enhorabones i abraçades.
Encara no havia passat una setmana quan esclatava el cas Errejón. Baldoví hagué de fer declaracions: pactes són pactes i ells seguirien amb el pacte amb Sumar. El plantejament és, inicialment, correcte. Un pacte entre partits va més enllà d’aquest o d’aquell polític. Però… Resulta que tot el pacte, i el pacte de les eleccions anteriors i, fins i tot, el canvi de nom del partit, s’havien fet a causa de la suposada capacitat d’atracció ideològica d’Errejón, que políticament havia nascut amb la flor al cul. Però ara ja sabem que Errejón no tindrà mai més cap atractiu polític. Per tant, és oportú traslladar a la direcció de Més-Compromís la pregunta: des del punt de vista polític i ideològic –personal ja s’entén que no– encara són errejonistes? Un grup gens menyspreable de votants ho voldrien saber. Amparo Piquer, Àgueda Micó, Papi Robles o Gerard Fullana podrien contestar la pregunta. Seria higiènic el debat. Desaparegut Errejón, què vol fer Més-Compromís? Revisarà l’evolució del partit o continuarà fent mèrits per a convertir-se en un partit sucursalista?
