Llig aquests dies l’última novel·la de Kallifatides, Timandra, un monòleg dramàtic sobra la vida de qui fou hetera d’Alcibíades. Llegir sempre em fa preguntes sobre el món que tinc a l’abast, sobre les possibles relacions que tracen les paraules amb la realitat que m’envolta. Llegir és religiós, etimològicament parlant.
Aquestes pàgines recorren els vint-i-vuit anys que duraren les guerres del Peloponés entre Atenes i Esparta: un moment tràgic, al mateix temps que apassionant, de la història.
Aquella època daurada del despertar filosòfic (Sòcrates, Plató, Gorgias…) i polític (Pèricles, Aspàsia,…) conviu amb la desgràcia dels funerals pels soldats morts.
Pense en tot això i m’adone que porte ja més de dues dècades donant classes d’economia, sobretot, en educació secundària.
M’he enganyat en diverses coses, però sostinc un axioma des del principi: la dignitat del coneixement està en la seua inutilitat. Potser una antítesi artificiosa, però he tractat de desenvolupar la meua feina combatent l’utilitarisme, eixa necessitat d’aplicació pràctica immediata d’allò que ensenyem. El coneixement, com la lectura, són exercicis de construcció de lligams.
Per això, quan els meus companys de professió parlen de la necessitat d’ensenyar economia, educació financera, o emprenedoria, com aspectes essencials i útils del veritable món real, jo pense en Tucídides, en la seua ingent tasca d’aportar paraules a la història, o en Heròdot, que escriví la seua Història per esbrinar les causes de les guerres.
Pense, aleshores, que el veritable món real no està en l’anàlisi cost-benefici dels mal anomenats «productes financers», sinó en l’origen de la curiositat, en la voluntat de comprendre. Aquella mirada que s’interpel·lava constantment per l’estar i el ser, per la bellesa i el poder, per l’amor i la vulnerabilitat, són els ulls de Timandra. El personatge a qui Kallifatides atorga veu per a trencar la indiferència, per a proposar a aquest món d’individus aïllats la possibilitat de conversa.
D’aquesta manera, he parlat aquest matí en classe de Tucídides per a criticar l’especulació amb armes i, en conseqüència, amb vides humanes. El món real està en les arrels, malgrat que no interesse als bancs centrals.
