La gota freda primer, la negligència del Govern valencià, la inacció del Govern espanyol i la resposta del Poble Valencià en la manifestació més transversal i multitudinària des de 1977, quan vam reclamar l’Estatut, fa que de sobte l’Estat es desperte a les portes d’un nou problema territorial, i a nosaltres ens situa en un moment històric per a repensar-nos com a Poble i ens interpel·la a tots, tant a aquells que se senten sols valencians, com a aquells que diuen ser tant valencians com espanyols, o aquells que el fet de ser valencians és la nostra forma de dir-nos catalans.
La realitat diversa nacional valenciana ens duu a haver de debatre a diferents nivells. El debat del nivell autonòmic ha quedat sentenciat i el Poble ho ha dit clar: «Mazón Dimissió» tot reclamant-li responsabilitats penals, però açò no sembla tan obvi per als partits espanyols, i Vox, PP i PSOE tanquen files per construir un relat que aparte la gent dels dos fets centrals que defineixen Espanya i han quedat ben palesos arran de la gota freda: el primer, que és un Estat fallit, i el segon, que no hi ha alternatives polítiques decents als tàndems PP-Vox per un costat, i al PSOE-esquerra-woke per l’altre, i en conseqüència l’única alternativa real és la independència.
La construcció d’aquest relat per part dels espanyols, en connivència amb els partits catalans, els duu a intentar amagar dos debats: el de la responsabilitat estatal, fonamentalment la del PSOE; i el de la responsabilitat dels partits catalans, que se’ls ompli la boca de Països Catalans, i als quals els pregunte, si els morts foren de la Garrotxa o el Penedès, tindrien el valor d’aprovar els pressupostos a Sánchez? I el mateix val per a Compromís. Òbviament, caldrà fer eixe debat. Però aquest és un debat, que tot i ser intel·lectualment i políticament necessari, no arriba a assignar responsabilitats. Mentre que el debat de la responsabilitat de l’Estat i, per tant, del PSOE, sí que ens duu tant a un debat polític com d’assignació de responsabilitats polítiques i qui sap si penals.
Obrir el debat de la responsabilitat de l’Estat i, per tant, del PSOE no és fàcil, car s’ha creat un ambient on qualsevol crítica al PSOE suposa donar suport al tàndem PP-Vox, i com que el PP ha reclamat l’estat d’alerta per implicar l’Estat i lliurar Mazón de responsabilitats, qualsevol que reclame responsabilitat a l’Estat estaria fent el joc al PP-Vox. És de nou el xantatge que fa permanent el PSOE al pensament lliure progressista i als moviments socials i d’esquerres, i que en la pràctica és un mur de contenció als avenços socials.
Però cal superar aquest escull purament populista que impedeix debatre seriosament els aspectes de la responsabilitat de l’Estat: la fallida de l’Estat el dia 29 d’octubre i següents, abandonant un territori completament per un càlcul polític; i com a conseqüència directa d’una arquitectura d’un Estat fallit, tenim el segon eix: l’absència d’una alternativa política decent.
Els espanyols es debaten entre el roí i el pitjor. Perquè ens entenguem, els espanyols poden optar entre un tàndem PP-Vox o un altre PSOE-esquerra woke.
Fallida de l’Estat i absència d’alternatives, els dos nervis que animen l’acció política dels grans sostenidors del règim del 78. El PP i el PSOE. Tenia raó l’expresident espanyol González quan va recordar que a Euskadi en una crisi més o menys semblant, al cap de 48 hores de la riuada de 1983, hi havia 10.000 efectius a Bilbao treballant, tot demostrant fefaentment que l’Estat va fer fallida, i continua fent fallida en la gota freda valenciana del 2024, on 15 dies després encara no s’ha arribat a eixa xifra, i la gent continua demanant màquines pesades per a netejar els pobles.
Però per al trident PSOE-PP-Borbons, el relat no pot ser que el seu Estat no funciona, i en conseqüència tots dos partits i el seu rei, han de lluitar aferrissadament perquè aquest relat, que sorgeix de l’anàlisi més senzilla del que va passar el 29 d’octubre i les seues conseqüències, no arribe a la gent, i per això s’entesten a centrar tot el problema de gestió al País Valencià i els seus irresponsables gestors, i així l’espanyolisme tanca files al voltant de salvar el seu Estat. De fet, el PP ja ha dit que aprovaran tots els decrets que faça el govern espanyol, i en justa recompensa el PSOE aprovarà els pressupostos del PP al País Valencià i no demanarà la dimissió de Mazón. Si finalment Mazón dimiteix perquè siga encausat, no tindrà cap repercussió i esdevindrà una pura qüestió estètica. En allò fonamental, PP i PSOE estan d’acord, i ara toca salvar la imatge d’Espanya. L’objectiu és que l’Estat isca reforçat d’aquesta crisi. El País Valencià quedarà molt tocat econòmicament i molt més depenent de la metròpoli del que ja és, i a més a més, la desfeta del teixit cultural serà irrecuperable.
58.000 milions d’euros és el deute il·legal que l’Estat té amb el País. 1.200 milions d’euros anuals en interessos. Espanya ens donarà uns 15.000 milions d’euros, el que representa la quarta part del deute il·legítim, i amb una caiguda del PIB valencià més que previsible, la gota freda sols ens durà més pobresa i més dependència de l’Estat. Cal posar la mirada llarga i bastir un discurs que despulle la misèria de l’Estat i la connivència dels partits que li fan el joc. Ara ens hi juguem la darrera possibilitat de construcció del País Valencià, ells ja ho saben i actuen en conseqüència, però nosaltres sembla que no ens hem assabentat de què va la política al voltant de la gota freda.
