Sembla que l’última moda és no viatjar en estiu. Anar contracorrents sempre ha estat de moderns i agosarats. Així que ara, si sou llestos, o més llestos que la resta de la gent, cal que us quedeu l’estiu quiets a casa i viatjar la resta de l’any, que és més barat, fa menys calor i hi ha menys gent a tot arreu.
No negaré que vist de manera objectiva, té molt de trellat. Ara bé, la gran majoria de les persones fa vacances en estiu, tot i que, cada volta més, qui pot, les dosifica, les combina, les apura d’una altra manera.
Amb tot, el gros de moviments amunt i avall per terra, mar i aire és a l’estiu. La majoria de la gent, els que s’ho poden permetre, trien fugir de la ciutat, de la calor, de la rutina, en alguna ocasió fins i tot de la soledat, o potser en busca d’una altra soledat. I si bé les ciutats ja no semblen una raspa de peix sense molla, perquè també les visiten molts turistes, és cert que la vida als barris enceta un altre ritme: amb botigues tancades, bars i restaurants de vacances, la perruquera que també se’n va, les escoles buides, tancades i en silenci, els parcs a mig gas, menys bicicletes i patinets i, també, menys gossos, perquè els gossos, cada dia més, estiuegen.
Arriba l’estiu i les famílies i parelles que tenen gos o gossos a casa, i que cada volta en són més, necessiten una solució. O marxen amb ells o busquen un lloc on deixar-los. I sembla que dur els gossos de viatge s’està posant cada vegada més de moda. En part, perquè les tarifes dels cuidadors de canins també són un regal.
Dit i fet, en el moment d’eixir en ruta, a banda de la maleta, els complements, la possible nevera de viatge, el pica-pica per a la ruta i altres fotesses, també cal fer l’equipatge del gos.
La manera més fàcil de viatjar amb un gos és en cotxe. Només necessites el seu arnés de viatge, un bevedor de ruta, el seu collar i corretja, un poc de menjar, algun raspall i complements a gust dels seus amos. I per descomptat, trobar un allotjament on admeten animals, “pet friendly”, en diuen en anglés. Això, i procurar que no es marege molt. Imagine que també hi haurà alguna mena de “biodramina” o semblant per a mascotes.
Els viatges amb gossos, però, demanen calma i solen durar més hores del que marca el navegador perquè cal anar parant. Els pobres animals, depèn com, pateixen molt tancats i amb els revolts, encara més. En tren, en autobús o en vaixell, és més senzill, però en els mitjans de transport col·lectius només poden viatjar gossos més aviat petits, tret dels trens que tenen places reservades per a gossos de fins a 40 quilograms. I de no ser que viatges amb bitlles Prémium —caríssims, per cert— els animalets paguen entre 10 i 35 euros, depèn com viatgen. En tot cas, no poden ocupar un seient, i has de carregar amb ells damunt de les cames tot el trajecte, el més sovint, dins d’una caixa reglamentària.
L’avió és una altra història, més complicada, demana molta documentació en regla, inclòs un passaport de gossos, caixes especials de transport i surt bastant cara. Tampoc no són viatges agradables per a ells.
Tot i així, cada dia són més els gossos que viatgen, i fins i tot els que fan senderisme. Una prova d’això ha estat recórrer camins i rutes per Andorra la Vella aquest estiu. Era molt habitual trobar-hi una parella madura amb un gos, però també parelles joves, o famílies amb xiquets menuts, dels que encara van a la motxilla de muntanya i altres que amb dures penes caminen, i un gos, no sempre petit. Els gossos formen part de la família i per tant, també van de vacances. De fet, als recorreguts de senderisme és habitual trobar cartells advertint sobre les multes que pot ocasionar no dur els gossos lligats i no recollir els seus excrements. La majoria ho fa, però hi ha de tot en aquest món.
A mi, personalment, no em molesten els gossos. En tinc un, que no viatja amb mi, només que desplaçaments necessaris. Però vist el panorama, potser el duga un dia a passejar per les muntanyes andorranes, o per la Cerdanya, perquè la veritat és que feia goig veure’l com s’ho passaven de bé: saltant de pedra en pedra, refrescant-se als rius, rodolant sobre les fulles i la terra, corrents amunt i avall. Molts d’ells ho gaudien més que els amos, o almenys se’ls veia més relaxats i alliberats. I sovint eren sendes senzilles, més aviat amb poc de desnivell, però també he vist gossos que pujaven costeres i trepaven entre pedres amb total agilitat i destresa, com si hagueren estat esperant tot l’any aquest moment: les vacances d’estiu a la muntanya amb frescor.
Mar o muntanya, aquest estiu he trobat a tot arreu molta gent que viatjava amb gossos, la qual cosa vol dir: que o bé cada vegada més gent té gossos a casa, o bé cada vegada la gent viatja més amb els gossos. I tot plegat, em fa dibuixar un somriure, justament quan diuen que està de moda quedar-se a casa en estiu i no viatjar. Doncs he comprovat que a casa no es queda ni l’ombra, tampoc la del gos.
Modes a banda, a l’estiu tota cuca viu, i encara que no siga el moment més adient per eixir de viatge, fa mandra i pesantor quedar-se a casa, suant o refredant-te, si tens la “fortuna” de comptar amb aire condicionat. Per això, darreres tendències a banda i esnobismes, el gros del personal viatja en estiu i si pot, se’n du el gos darrere.
Bona tornada tinguen tots, també ells, els canins que fan camins!
