Diumenge van passar al nostre País dos esdeveniments gairebé simultanis. A Énguera, a la Canal de Navarrés, en un dels molts esdeveniments de bous al carrer que sovintegen de nord a sud i d’est a oest, una dona de seixanta anys va trobar la mort. Pel que es veu, no sembla que fora una bouera tractant de retallar el bou, sinó que tot té l’aspecte que simplement volia travessar el carrer, de cadafal a cadafal, en el moment que han amollat la vaca. Durant l’estiu ja vaig veure al compte de Twitter (X) de l’anomenada «Federació Darwinista Valenciana de Bous al Carrer», dedicat a denunciar aquestes pràctiques, com un altre bou donava un rebolcó a un ancià desorientat que caminava pel seu carrer a Almenara. Perquè a banda de tot, a banda del maltractament animal que suposa aquesta anomenada festa, aqueesta gent tanca carrers i places i els veïns i les veïnes no poden fer una altra cosa que tancar-se a casa mentre la colla aquesta de bàrbars i matxirulos acaba de passar-ho d’allò més bé i de provar el seu valor i la seua condició de mascles hegemònics fent xitxines un bou o una vaqueta. Si tracten d’eixir perquè estan desorientats, o per qualsevol cosa, el que poden trobar és la mort. Segrestats i segrestades per la burrera elevada a la condició de tradició.
Quasi a la mateixa hora que açò passava a Énguera, a la ciutat de València l’exconseller Vicente Barrera feia realitat una de les seues fantasies més humides: el correbou, eixe sinistre simulacre per a xiquets i xiquetes dels bous al carrer. Em crida l’atenció que el PP no li atorgue massa importància al fet, desmarcant-se alhora que el sosté. Al cap i a la fi Vicente Barrera ja no és conseller, amb la qual cosa estic segur que açò, com el cicle eixe de jonegades finançat amb diners públic, s’haguera pogut impedir. El PP no es pot amagar darrere de Vox. Si es va celebrar el passat diumenge al Cap i casal, on governa amb Vox, va ser amb el suport imprescindible del PP. I em té igual que siga un simulacre amb carretons. No deixa de ser la iniciació dels xiquets i xiquetes en aquesta aberració anacrònica, l’educació de la seua sensibilitat en l’objectualització dels animals, la normalització del seu maltracte com a font de diversió. I ocupant espai públic de la ciutat per a això. Amb aquest precedent, personalment no em sorprendria gens que organitzaren bous al carrer a Ciutat Vella. Al cap i a la fi han tornat a les pedanies, i això ja és fer bous al carrer al Cap i casal.
La setmana passada parlava de la utilització per part de la dreta del nom eixe despersonalitzador i humiliant de «terreta» per al nostre país, i concloïa que crec que ningú pot ara utilitzar-lo de manera innocent. El mateix dic pel que fa a una pràctica sagnant com aquesta. La dreta la patrimonialitza perquè sap que és seua. Dels bouers res es pot esperar que no siguen bestieses com la d’Énguera. La gent de cadascun dels nostres pobles que rebutja aquestes pràctiques té dret a estar representada. I el valencianisme no es pot posar de perfil ni un dia més en cap dels pobles del nostre país. Els bous al carrer són una vergonya per als valencians i les valencianes. I caldrà reconéixer que això és un problema. I mirar-lo de front.
