Fa uns dies l’amic Eugeni Gregori m’escriu per whatsapp aquesta reflexió: «Jo crec que no estaria malament que començàrem a prendre consciència d’allò que tots saben: que, en realitat, els atacs a la llengua són atacs a nosaltres, als valencianoparlants. Potser, aleshores, la nostra resposta fora més digna i contundent».
I aquesta reflexió em porta a pensar que realment els atacs a la llengua (l’objecte – recordeu allò de no penseu en un elefant, l’obra de G.Lakoff-), per part de la dreta i la dreta extrema, (representada majoritàriament ara pel PP) l’extrema dreta i el feixisme (representats majoritàriament ara per Vox), realment són atacs a nosaltres, als valencianoparlants (les persones).
Per a donar una resposta digna i contundent és essencial el canvi dels nostres marcs mentals com a persones valencianoparlants, almenys en dues dimensions: la de l’estatus de la llengua – nacional – i la dels drets fonamentals –la dignitat-.
Per una banda, cal canviar el nostre marc mental de considerar i reivindicar l’ús social en tots els àmbits del valencià/català com una llengua amb estatus de llengua nacional (només plenament oficial i estatal en l’estat d’Andorra, de moment), això és, d’estatus diferent i de nivell superior a l’actual estatus de llengua cooficial i pròpia (el valencià), però legalment i jurídicament de nivell inferior i supeditada sempre a l’altra llengua oficial (el castellà/espanyol), que de moment, guanya terreny en la substitució lingüística en tots els territoris de la nostra comunitat lingüística.
I per altra banda, cal canviar un altre marc mental i passar de defendre l’objecte (l’elefant = la llengua), per a establir el nou marc mental i fàctic de discussió, exigència i reivindicació dels drets humans, fonamentals i civils com a persones valencianoparlants, en definitiva, de la nostra dignitat (sense distinció de llengua), que disposen els arts. 1 i 2 de la DUDH:
«Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Article 2 Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.
A més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertany una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.»
I una altra qüestió esencial, sobre la qual parlarem en un altre article, és marcar una agenda pròpia d’accions i propostes col·lectives i comunitàries, i no només estar situats únicament en el terreny de la reacció als atacs que patim nosaltres, els valencianoparlants.
En definitiva, si canviem els nostres marcs mentals i marquem agenda pròpia, com diu Eugeni, «potser, aleshores, la nostra resposta fora més digna i contundent.»
