Els aprenents de bruixots, per no dir de manipuladors, fan el que fan, una vegada ja aconseguit el vot de tots; potser, vist des d’un altre prisma, fan el que els rota. I diuen allò que diuen, paraules i proclames, tant per a guanyar el vot de tots, com, instal·lats ja en el poder, per a justificar-se i tirar endavant. Sembla que importa poc, per no dir gens, aquella dita bíblica que afirmava: «Pels seus fets els coneixereu», és a dir, l’exemple o l’experiència desplegada, primer, després, les paraules (que necessàriament haurien de ser en coherència als fets). Així, repassant la premsa, trobem: «Javier Milei conduce su Volkswagen Bora sin ponerse el cinturón de seguridad» (Marca, 13-12-23); «¿Quién te ha dicho a ti las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber?… Déjame que beba tranquilamente…» (Aznar, El País, 3 de maig 2007)…
«Llibertat» és la proclama d’aquests paladins. La boca se’ls fa aigua de tant de repetir-ho, bé siga l’Ayuso, bé siga l’enfadós Milei («Viva la libertad, carajo!»). I més d’un es pregunta si aqueixa Llibertat és per a saltar-se obligacions pròpies o drets d’altres. També mamprenen, o fan que mamprenen, vols de fonda filosofia aquests paladins, quan proclamen i reivindiquen «igualtat d’oportunitats» per a tots, la divisa que els ve donada des de tots els argumentaris emesos cada matí pel partit, igualtat, diuen, perquè tots hem de competir dins de les mateixes regles i normes en la vida. Sense saber ni adonar-se’n que els ciutadans no som, de partida, iguals, ni tenim els mateixos mitjans ni possibilitats per aconseguir els fins (molts no poden estudiar o curar-se, si no ajuda l’Estat; molts no aniran mai a Harvard o a Oxford o a un curset d’informàtica o de pedicura, per manca de…). Pot un coix guanyar una carrera de 100 metres? Un que no té casa, no té una família acoblada, no té ajudes…, arribarà a la Universitat? En fi…
Aquests manipuladors tot ho embolcallen en proclames difuses tals com «Baixada d’impostos», emulant aquell que llança carneta a la mar abans de la xarxa, sense dir, òbviament, que, quan arriben al poder, la primera cosa que faran serà «apujar els impostos» (així va fer Rajoy quan va guanyar les primeres eleccions, o com ha fet ara Milei devaluant el pes argentí un 50%, és a dir, reduir el nivell de vida a la meitat); la segona cosa que fan, inevitablement, és establir una llei que limite llibertats i drets per a evitar la contestació social i espantar la resposta popular a tant de sacrifici i precarietat, és a dir, la «Llei Mordassa» (tal com va fer Rajoy, i ara fa Milei a l’Argentina). I, tot seguit, reduiran la despesa social, o siga, restringiran les inversions públiques i les ajudes socials. Programa complet per a fer boca, d’inici, amb aquestes tres faenes.
I, tot açò per a què?, es preguntarà més d’un. De moment sembla allò de «Tirar la pedra, i amagar la mà», potser amb el complement de «Busca qui t’ha pegat»..
