Enmig de tant de soroll mediàtic i embolic sol resultar convenient parar el carro. Per arrancar de nou. Fa temps que vaig llegir, admirar, un llibre un pam extraordinari. Perquè tot i ser-ne un de lectura simple i editat en una editorial de literatura de creació, aquesta vegada el volum duia fotos.
Era una mena d’antologia d’un treball ingent i pulcre que el govern dels Estats Units havia encomanat a uns pocs periodistes i fotògrafs. Es tractava de què feren una feina de documentació per mostrar a la societat gent que havia ajudat a fer el país que eren.
Des d’aquell moment a mi em va semblar un exemple ideal per a seguir a casa nostra. I després d’alguns intents per la meua part perquè alguna administració iniciara una acció similar, vaig decidir anar a la meua davant la negativa. El fet és que fa anys que escric només per a descriure el meu país.
Clar que açò no és feina personal. Tot i que hi ha hagut personatges que han enllestit a casa nostra treballs fins i tot més valents i ardus que els americans, els nostres són quasi desconeguts. Sanchis Guarner, mossèn Alcover, Joan Coromines, Enric Valor, Matilde Salvador… i un seguit de gent dels quls només una part de valencians conscients del país és coneixedora. I prou. Ací acaba tot.
Però, certament, si volem construir algun ens que siga més que una regió subordinada, cal que els valors que la terra ha produït en termes humans siguen de coneixement públic majoritari.
Les vides dels al·ludits, i les de gent similar, són a les biblioteques i poden ser consultades. Però cal que isquen de les posts de la cultura. Desenterrar-los de l’abandó social i mediàtic.
S’hauria de fer un esforç considerable, més enllà del que anem edificant per ací, perquè la vida dels personatges exemplars i admirables siguen una referència. Això no és tan fàcil com el de bufar i fer bombolles, evidentment.
Hauríem d’elogiar i donar a conèixer una gent massa desconeguda. I mirar d’incloure en el discurs social imperant, persones que han tingut un motiu important per a treballar en beneficis de la societat. Especialment de la nostra. Sense bons models, els joves no podran construir sobre els seus muscles com han fet d’altres ben sòlides en termes nacionals.
