El concepte d’elit és canviant i fugisser. Al llarg del temps ha fet corbes i rectes. En tot cas avui en dia es considera, de forma prou general si no entrem en detall, que les elits les formen un grup major o menor de persones que actua al si d’una societat. Amb influència considerable.
Parlem de les elits econòmiques valencianes. Sobre les altres, les polítiques, militars, religioses o culturals podríem igualment enfocar-les i de segur que es pot treure profit. Però de les primeres, les que dominen el gold gotha de la pela al País Valencià, el millor que es pot dir és que els seus membres, tot i aparèixer als mitjans de comunicació de tant en tant, són absolutament innocus i ineficaços de cara a la societat de la qual en treuen profit.
El problema no rau tant en el fet que a títol personal tinguen un cert prestigi i que, quan parlen, són escoltats. Fins i tot amb una certa reverència.
Ací, en aquestes quatre ratlles, només podem donar indicis, apuntar i poc més. El treball per a saber-ne més cal fer-lo en un altre entorn. La universitat bé hauria de dir molt més del que diu, per exemple.
Els braços que l’elit econòmica valenciana té per a fer-se escoltar i valdre no en són massa. La Confederació Empresarial Valenciana, les Cambres de Comerç, ara prou endormiscades, l’AVE o Asociación Valenciana de Empresarios, la CEV o Confederación Empresarial de la Comunidad Valenciana… Aquesta darrera dins el marc global de la CEOE.
Noms grandiloqüents, els valencians, però amb escassa irradiació fora de les estrictes fronteres regionals. Al costat hi ha tot un seguit d’associacions de diferents tipus, més locals, que malden per sobreviure. I és que ací, com diu un amic meu que coneix bé el territori, cada cap un barret.
Una vegada més, davant aquest panorama, ens trobem que les accions que podrien fer-se i influir en el seu àmbit, són massa individuals, poc consistents en el temps i massa acomodades davant els reptes que tenen al davant. Sempre no ha estat així. Ni hauria de ser-ho en el futur.
Més enllà de banderoles i discursos, el que a les elits valencianes els manca és precisament que ho siguen, de valencianes. I que no estiguen massa sotmeses a interessos forasters. O, pitjor encara, i això és greu, que no tinguen ni un pla més enllà de la pervivència burocràtica del dia a dia. Poc de benefici per a la societat valenciana.
