Michael Linton, en el manual de Sistemes d’Intercanvi Local LETSystem (vegeu «Orígens contemporanis del crèdit mutu») considera el crèdit mutu un sistema complementari a l’hegemònic, pensat per dinamitzar una economia local en època de recessió, quan el sistema bancari contrau el flux de diner-fiat tancant l’aixeta a força d’encarir el preu del diner. Aquesta consideració complementaria també està present en la fundació en 1934 (Basilea), del Wirtschaftsring, el Cercle Econòmic (Wirtschaft = economia, ring = cercle), una cooperativa de petites i mitjanes empreses que començà a operar a Suïssa segons els principis d’ajuda mútua quan hi arribaren els efectes de la Gran Depressió. Batejaren llur moneda wir i, d’acord amb l’habitual en el crèdit mutu, establiren l’equivalència 1/1 amb la moneda fiat, el franc suís.
Wir, és l’abreviatura de Wirtschaftsring. També és la paraula alemanya pel pronom «nosaltres». Un dels fundadors de la cooperativa, Werner Zimmermanm, destacà que wir (nosaltres) també denotava el suport recíproc dels socis mitjançant el crèdit mutu. Des d’aleshores, els principis fundacionals han sofert mutacions. La cooperativa manté l’essencial, proporcionar els elements que faciliten l’ajuda recíproca entre els cooperativistes mitjançant el comerç en wir, però també és actualment un banc que ofereix productes i serveis bancaris en moneda fiat suïssa (el franc). El que ens interessa ací, però és l’activitat wir de la cooperativa. Anem a pams, però.
La vitalitat d’una comunitat de crèdit mutu millora quan la varietat de l’oferta de béns i serveis cobreix un percentatge significatiu de les necessitats dels membres, la qual cosa influeix en una major circulació de la moneda. I com la varietat sol augmentar amb la quantitat, l’increment del nombre de membres sembla desitjable. Això du a la qüestió de la professionalització de l’administració del sistema, ja que el factor de voluntarietat no és suficient quan una comunitat creix. I així, Linton, especula amb un sistema de crèdit mutu que s’ha estés en una localitat fins a un punt que l’Ajuntament es veu impulsat a col·laborar-hi, posant funcionaris per administrar-lo. Un paper que feia el servidor públic que afegí a la comunitat de crèdit mutu que vaig muntar (sense conéixer que ja existien en la realitat) a Experior, l’illa dels experiments mentals, als inicis de la sèrie (vegeu «El diner-confiança en una societat complexa»).
Els sistemes de crèdit mutu que funcionen arreu del món són iniciatives privades. Molts d’ells naixen i amb il·lusió i energia, però fluixegen amb el temps, potser fins a esgotar-se. Sembla que les possibilitats de perviure d’un sistema de crèdit mutu milloren si assoleix un cert volum de membres, una grandària que exigeix una administració professional dedicada a temps complet. El Cercle econòmic WIR suís assolí ben prompte xifres importants d’associats i traspassà un volum que li ha permés, a diferència d’altres projectes de crèdit mutu, romandre actiu i completar, enguany, el 90é aniversari. Té entorn de 60.000 PYMES cooperativistes (aprox. 16% de PYMES suïsses) que l’entitat classifica en sis sectors: comerços detallistes, majoristes, construcció, hostaleria, manufactures i serveis («La WIR Bank et ses effets contracycliques», pàg. 78).
Durant la Gran Depressió, la fundació de la societat cooperativa WIR formà part de la caterva de projectes alternatius o complementaris al sistema monetari hegemònic que sorgiren arreu del món amb l’objectiu comú de negar-li al diner la funció d’emmagatzematge especulatiu, prioritzant la seua circulació. Ja hem parlat força d’ells en les seccions de la sèrie dedicades al diner minvant de Gesell (Alemanya, Àustria i els EUA) i al crèdit social en Alberta (Canadà), antecedent de l’actual Dividend Universal del moviment juniste.
La Societat Cooperativa Wirtschaftsring, fou un dels projectes de crèdit mutu d’aquella època. El govern suís li permeté de funcionar com a entitat privada si se sotmetia a les lleis bancàries, mentre prohibí a alguns ajuntaments suïssos (Biel i Brienz) posar en marxa iniciatives de diner minvant com el de l’Ajuntament de Wörgl de la veïna Àustria. Després de la IIGM la cooperativa WIR agafà nou vigor, mostrant que el seu model de crèdit mutu no solament era útil en temps de recessió provocada per les convulsions del sistema oficial. La cooperativa cresqué en membres i volum de negoci en temps d’expansió.
Des de 1936 el Wirtschaftsring té l’estatut de banc suís. La institució, però es resistí a denominar-se així i solament en 1998, quan comença a oferir productes i serveis en francs suïssos, canvià el nom a Banca WIR. El que ací ens interessa és l’activitat wir del banc, que continua sent una cooperativa propietat dels seus socis i que en els seus estatuts es defineix com «una organització d’ajuda mútua d’empreses comercials, artesanals i de serveis de la classe mitjana» que entre les seues activitats té «l’organització de les operacions de pagament WIR i la concessió i gestió de préstecs WIR i hipoteques WIR».
Préstecs? Hipoteques? El sistema WIR és una variant del crèdit mutu en què l’administració ultrapassa les funcions de gestió i supervisió que descrivírem en el cas de les Ecoxarxes. L’administració pren un rol bancari amb una pràctica absent en les típiques comunitats de crèdit mutu: la creació de diner mitjançant la concessió de crèdits en wir contra les garanties dels prestataris. Crèdits, i ho subratlle, sense interessos, que superen amplament els límits de les tradicionals comunitats de crèdit mutu (les normes de les Ecoxarxes, per exemple, estableixen uns límits, positius o negatius, de 300 eco).
En els típics sistemes de crèdit mutu, com les Ecoxarxes, les contraparts dels comptes positius són els comptes en negatiu. El sistema WIR és una variant del crèdit mutu intermediada per l’administració-banc, que és la contrapart de tots els comptes-membres. Els participants tenen un compte WIR amb saldo positiu, o bé perquè han rebut pagaments en wir o bé perquè han obtingut un crèdit WIR del banc. El wir solament circula (electrònicament) entre els cooperativistes, que opten així a una facturació extra a la registrada en francs. Els cooperativistes que han sol·licitat crèdits WIR solament poden aconseguir moneda wir, amb què retornar el crèdit, venent els seus productes i serveis al si de la xarxa WIR. Seguirem.
