L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha alçat la veu, amb tota la raó, contra les esmenes de Vox al projecte de pressupostos de la Generalitat, que significarien retallades dràstiques als comptes anuals de la institució normativa del valencià, al voltant del 50%. En un informe entregat a les Corts Valencianes, elaborat pel seu lletrat major, Agustí Colomer, es detallen els punts d’eixa reducció econòmica i de competències reals de l’organisme autonòmic normatiu de la nostra llengua. Segons l’informe referit, eixes retallades vulneren la legalitat vigent, però no són cap novetat ni notícia inesperada. Amb Vox, amb capacitat de decisió en la política valenciana, eixes “novetats” deixen de ser notícia i es convertixen en costum amb certa periodicitat. En un article publicat fa unes poques setmanes, titulat “No deixem que acacen el valencià” deia jo que este partit pareix que té fixació contra la llengua dels valencians, la de molts dels seus militants, com és el cas del seu síndic, José María Llanos, que, en bon valencià, digué a Joan Baldoví, portaveu de Compromís: “Jo parle el valencià millor que vosté”. Que es note més.
Però mirant-ho bé, no és sols una fixació contra esta llengua, que també, és sobretot una oposició i una exclusió de qualsevol diversitat. Ultradreta, pura i dura, uniformitat al màxim i repressió de les diferències. Les llengües d’estat acompanyen els centralismes contra les perifèriques i minoritàries que no tenen “armament”, siga estatal, econòmic o militar.
Per tot això no ens han d’estranyar les mesures “incentivadores” del ninguneig i la marginació de l’ús públic del valencià i de les “altres llengües espanyoles”, que diu la Constitució. Això en el cas espanyol, però el bandejament i rebaixament dels idiomes minoritzats és una constant en països amb diversitat de llengües, una d’elles considerada principal i d’obligat coneixement per a tots, com en el cas que comentem. I tot això a pesar que la Carta Magna espanyola disposa que “La riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural de serà objecte d’especial respecte i protecció” i el nostre Estatut d’Autonomia disposa que “S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”. Eixes dràstiques retallades deuen considerar-se il·legals, inconstitucionals i contràries a l’Estatut valencià. Si s’aproven eixos talls, a on està eixe especial respecte i protecció?
És per això que cal urgentment un nou pacte pel valencià, com els que van propiciar l’aprovació i establiment de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un pacte que traga el valencià del debat i vaivens polítics i el reafirme com a la principal senya d’identitat dels valencians i valencianes, valencianoparlants o no.
I cal un acord de rang constitucional, amb caràcter federalista, que continga disposicions legals que prescriguen que els residents en territoris amb llengua pròpia, a banda del castellà, especialment els empleats públics, com a mínim, han d’entendre eixa llengua i que les “altres llengües espanyoles”, que cita la Constitució, han de ser oficials en l’Administració i en el sector públic espanyol en la mida i grau que convinga i corresponga. Una gran llei que evite que els drets a usar eixes altres llengües quede vulnerat per qui no té ningun deure d’entendre el valencià o qualsevol altre idioma espanyol, a banda del castellà.
I eixe pacte que invoquem, davant de la disminució de l’ús social del valencià, ha de ser transversal, amb participació de la gran majoria dels partits o coalicions de les Corts, que tinga l’acceptació de la majoria de valencians i valencianes, com esta llengua ha tingut el suport majoritari dels pares i mares dels escolars en la passada consulta sobre la llengua base en l’ensenyament obligatori. I s’ha de fomentar un patró lingüístic identificador, assimilable i practicable per a la ciutadania valenciana, com s’ha proposat i es proposa des de diferents àmbits culturals i de defensa d’este idioma.
I esperem que les propostes de l’extrema dreta valenciana en matèria lingüística i identitària vagen reculant.
