Fa dos mesos vaig tancar el meu compte de Twitter. Per primera volta en molt de temps aconseguisc expressar el que opine d’una forma més clara, reflexiva, elaborada i sense por a les crítiques de gent desconeguda amb ganes de confrontació. Eixa por al què diran, feia que buscara la validació constant en els meus tuits, tots ells havien de ser beneïts pel mainstream de la meua bambolla. La validació s’aconseguia dient o reproduint el que la nostra bambolla volia llegir. No només ho feia jo, ho féiem i ho fan tots. Quan algú es desmarca del mainstream se’l mou ràpidament cap a un bàndol o un altre de la polarització. Com ja vaig explicar, Twitter ha sigut una eina per promoure l’individualisme de la persona i amagar la solidaritat del grup.
L’extrema dreta avança perquè ha entés on i com pot fer mal a l’esquerra. Fa dècades que introdueix debats interessats en la societat amb l’objectiu de fragmentar-nos i fer el seu discurs hegemònic. Les classes dominants són minoria i des de sempre han buscat dividir-nos per a poder fer-nos front. Twitter, per a ells, només ha sigut una eina en el procés d’individualització, fragmentació i difusió del seu discurs hegemònic. La cancel·lació ha sigut un invent seu perquè nosaltres, els de l’esquerra, ens cancel·larem els uns als altres. Algun dia ens haurem de preguntar per què en lloc de lluitar contra la dreta ens dedicàrem a desfer-nos dels nostres.
Un exemple de l’èxit de l’extrema dreta en la gestió dels debats ha sigut la fragmentació del feminisme. El 8 de març del 2018, em va impressionar moltíssim vore els carrers de València i de les principals ciutats del nostre País amb milers de dones demanant igualtat. Eixa gran manifestació feminista s’havia gestat sobretot a partir del «germana, jo sí que et crec» sorgida del cas de la manada de Pamplona. Era un moviment ampli i transversal, que per lògica havia de ser liderat i gestionat per les esquerres. La dreta sabia que això no ho podia controlar com altres populismes, així que va decidir fragmentar el feminisme per controlar-lo millor o simplement destruir-lo.
Quan els valencians ens avançàrem a la resta de l’estat i creàrem una llei de drets trans, ningú sabia què volia dir queer o terf. Ara són paraules que utilitzem a diari per a insultar o desacreditar persones. No puc entendre com ningú s’ha preguntat mai com eixos mots i, sobretot, certes idees reaccionàries han arribat a les nostres converses. No entenc la ceguera de tanta gent, que no és capaç de vore que estem parlant en els termes que l’extrema dreta volia. L’únic beneficiari d’esta situació és l’extrema dreta i el patriarcat estructural que continua imperant.
Si no sou capaços d’entendre que qui vos està utilitzant és la dreta per a destruir el feminisme i aconseguir l’hegemonia del seu discurs és que sou més idiotes del que em pensava. Les persones trans tenen drets com qualsevol persona d’este món. Els valencians li hem reconegut els drets que se’ls negava en una llei amb una àmplia majoria i consens. Què passa ara? Doncs que Espanya una vegada més es posa a legislar coses que els valencians ja hem legislat, per així negar-nos drets conquerits. Entre la llei valenciana i l’espanyola, l’extrema dreta ha tingut temps de difondre les conspiranoies que circulaven per les clavegueres de la dreta anglosaxona. I nosaltres? A parlar del que vol la dreta, espentats pel mainstream de l’esquerra espanyola, que per alguns és l’única bona.
Sempre he sigut un defensor dels drets humans i no necessite signar cap document per reafirmar les coses que defenc. Pense que és molt més efectiu exercir i deixar que exercisquen drets que posar en un document o un tuit estar a favor d’un dret. Però Compromís no ho veu així, i va vore necessari fer un document per a fer signar als seus candidats, el que era i és obvi en un partit d’esquerres. Un parany de manual: de cara al fandom del partit, passaria com el defensor dels drets humans, els trans inclosos i com a efecte col·lateral es carregaria el seu grup crític acusant-lo de trànsfob per no estar d’acord amb un document que no soluciona la vulneració de drets, els trans inclosos. Però la meua pregunta és una altra: molt bé, eixe candidat o candidata no ha signat el document, tècnicament està en contra dels drets humans, els trans inclosos, llavors què fa i què feia encara en un partit d’esquerres? No ho entenc!
Fa uns dies, el candidat Joan Ribó va anar a 8 Mediterráneo a fer una entrevista amb Lluís Motes, entrevista que va ser íntegrament en castellà. Em pregunte, per què en el famós document no s’ha inclòs que els candidats han d’utilitzar el valencià quan parlen per mitjans de comunicació de llocs on el valencià és oficial? Els drets lingüístics no són drets? També em pregunte com és possible que un candidat siga entrevistat per una persona com Lluís Motes en una televisió com 8 mediterráneo? Ja ens hem oblidat quan anàvem a la plaça de la mare de Déu per donar suport a les víctimes de l’accident del metro? Ja ens hem oblidat quan Lluís Motes manipulava en la televisió pública? O siga, que al company crític se’l cancel·la i al periodista manipulador se’l recompensa amb una entrevista. Tant vos agrada eixir en la tele?
Ja sé que això no ho llegirà ningú, però m’és igual. Quan veig que el valencianisme utilitza la cancel·lació per anul·lar persones d’esquerres crítiques i no és capaç de cancel·lar les opinions de l’extrema dreta, em sent impotent i trist. Si penseu que algú d’un partit d’esquerres (i qualsevol) no respecta els drets humans (els de les persones trans, també), obriu-li un expedient, valoreu els fets i permeteu-li la seua legítima defensa. Si no és digne d’estar en el partit feu-lo fora, eixa és la major garantia de defensa dels drets humans (de tots ells, els trans i el dret a la defensa). Però sembla que no, molt millor utilitzar el tribunal de la moral de Twitter, que no ha votat ningú i que condemna sense jutjar. Fent això, els únics que guanyen i ho celebren són els de l’extrema dreta. Només han d’esperar a vore com anem caient tots sense ells fer res.
Sabeu què passarà? Que diran que estic defensant qui vulnera els drets humans, trans inclosos. Per a variar, no hauran entés res i així ens va.
