A uns dos-cents metres de l’escenari, mentre es grava amb el mòbil, una periodista de Libertad Digital comenta que la festa Viva 22, convocada per Vox, acabarà amb els discursos que faran davant del públic Santiago Abascal i el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, i amb la projecció en la pantalla gegant dels vídeos que han enviat l’aspirant a primera ministra d’Itàlia Georgia Meloni, el primer ministre d’Hongria Viktor Orbán i l’expresident dels Estats Units Donald Trump. Tot seguit la periodista comença a dir que des de la direcció de Vox esperen que aquells actes insuflaran empenta en les bases del partit, que travessa una greu crisi interna i que fa tot just uns dies ha hagut de canviar de secretari general, i llavors, mentre diu tot això, es posa a girar sense deixar d’enfocar-se amb la càmera. Deixem de veure al seu darrere el grup de militants ardorosos que agiten banderes davant l’escenari i, mentre gira, comencem a veure el que hi ha al voltant de la periodista. Fa un gir complet de tres-cents seixanta graus perquè ens puguem fer càrrec de l’ambient. I la sensació és de desemparament total: alguns despistats amb les samarretes verdes del partit, una o dues famílies en xandall, colles de desvagats que s’aturen a tafanejar davant les taules plenes de prospectes de propaganda… Mentre la periodista gira gravant-se amb la càmera d’aquella manera tan poc ortodoxa, fa exhibició del seu cinisme i diu que després d’acumular setmanes, o mesos fins i tot, en què les enquestes comencen a recollir el desgast del partit ultradretà i la seua més que probable caiguda al pou, aquells actes que s’estan celebrant, i que ella enregistra amb la seua càmera, seran el «trampolí definitiu» per a les eleccions de maig. En veure la buidor d’aquell descampat que ella mostra, però, ningú es creurà que els actes de Viva 22 hagen estat cap «trampolí» per a res.
I no és que hagen estat un desastre absolut, com la gravació difosa des de Libertad Digital fa creure. El que passa és que els diaris, les ràdios i les televisions espanyoles ja no estan per ells. O millor dit: els volen liquidar. Per això, la periodista de Libertad Digital no es va gravar quan havien de començar els discursos de Morawiecki i Abascal, sinó mitja hora abans, quan la gent badava i encara no s’havia aplegat davant l’escenari, quan el descampat semblava buit, trist i incompatible amb qualsevol mostra d’entusiasme. Uns altres no han estat tan subtils. Hi ha diaris digitals, com ara Agencia 6, que han escampat que la festa de Vox era plena d’homosexuals i d’stripers gays i que un dels cantants convidat a pujar a l’escenari per animar les nits era un blasfem que tenia una cançó que deia: «Me follo a la Virgen en su portal por el ojal». Fins i tot, hi ha qui ha volgut criticar el preu dels menús que oferien les barraques que servien els menjars o el fet que hi havia militants que mentre parlava Abascal s’estaven a la barra engolint mig litre de cervesa.
El fet important no és que Vox es desinfle i els actes del 2022 hagen suscitat menys eufòries que els del 2021. El fet decisiu és que Vox té ara en contra, fins i tot, els diaris i les televisions de la dreta més extrema. Macarena Olona, des del moment que abandonà el partit, no ha parat ni un moment en la seua feina destructiva. Qualsevol dia es fixaran en Abascal i criticaran la seua inconsistència com a ultracatòlic divorciat. O ventilaran que la major part dels càrrecs electes a què accedí durant la seua joventut, els obtingué en qualitat de substitut i, després d’haver-los exercit, va ser incapaç de revalidar-los en les urnes.
Santiago Abascal, ara, molesta, i el trauran del mig, igual que estan acabant amb Inés Arrimadas i Ciudadanos. No els costarà gaire, perquè simplement tancant l’aixeta dels diners i difonent quatre notícies, tot el desgavell de Vox se n’anirà a terra. Potser el mateix Abascal, dòcil al sistema, ja s’ha posat a desmuntar des de dins el seu partit, i per això ha fet canvis en la secretaria general. Catalunya ha estat pacificada més ràpid que ningú no es pensava. Pacificada i sumida en una desorientació política sense precedents des del segle XIX. Els qui remenen les cireres deuen pensar que és excessiu mantenir un partit de fanàtics per espantar els catalans. Ara Vox pot tornar al racó penombrós on estava abans del 2017. Tots sabem que l’operació que es prepara és tornar al bipartidisme i deixar el pas expedit per la dreta al Partido Popular, que després d’haver porgat durant quatre anys la brutal repressió del referèndum d’independència de Catalunya, podrà aspirar cap al final del 2023 a governar l’estat. Però entremig hi ha les eleccions municipals i autonòmiques del maig. Ciudadanos gairebé desapareixerà del mapa. I Vox tindrà una caiguda prou significativa com per presentar-se com un partit inútil al novembre. Per tant, atents al comportament de Libertad Digital, la Cope, Intereconomía, etc.
