A començaments d’any, l’editorial italiana Tlon va publicar el llibre Ipnocrazia: Trump, Musk e la nuova architettura della realtà, atribuït al filòsof Jianwei Xun. Ningú no en va fer gens de cas. Però, en arribar abril, la revista L’Espresso va entrar de ple en la maniobra, anunciant que Jianwei Xun, nascut a Hong Kong, format a Dublín i establert a Berlín, no existia. El llibre l’havia escrit, o mig escrit, un filòsof italià amb aspecte de tenor d’opereta anomenat Andrea Colamedici, que havia fet servir a cor què vols, cor què desitges la intel·ligència artificial. De fet, el pinyol del truc publicitari consistia precisament a «destapar» que el llibre l’havia escrit un robot i no cap filòsof mig xinès i mig occidental. Però aleshores, per què calia inventar-se una biografia? I per què, precisament, el suposat biografiat havia de guanyar-se la vida com a consultor governamental en institucions globals?
Colamedici, l’inventor de l’operació, a més de filòsof és editor. L’editorial que va fundar ha publicat llibres amb títols com ara Els veïns: els veïns no són el que semblen, de Jude Doyle, o Heroïnes: com les protagonistes de les sèries de televisió ens poden ajudar a prosperar, de Marina Pierri. A Colamedici, li agraden els títols amb grapa. És evident. El primer llibre que va escriure, i que va publicar en l’editorial que acabava de crear, es titulava Tu no eres Déu: fenomenologia de l’espiritualitat contemporània. Però amb títols eixelebrats no n’hi ha prou per atreure l’atenció i Colamedici tenia pressa per arribar a la fama. Per això, en lloc d’escriure un llibre amb cara i ulls, inventà l’estratagema de presentar una obra com si fos escrita per un filòsof xinès desconegut, fer-la circular una mica i, en acabant, muntar un escàndol dient que el llibre l’havia escrit la intel·ligència artificial i tothom havia picat l’ham.
No cal dir que Ipnocrazia és un bunyol. Després de llegir-lo, hi ha qui diu que som més a prop nosaltres de pensar com els robots que no els robots de pensar com els humans. Però Colamedici s’ha convençut que ha trobat la gallina dels ous d’or i contesta les entrevistes que li fan amb el nom de Jianwei Xun.
En una d’aquestes entrevistes, per exemple, li pregunten:
–Qui és Jianwei Xun?
I Colamedici respon:
–No sóc realment un «qui», sinó un «què».
Típica jugada verbal de filòsof.
L’entrevistador insisteix: «És un pseudònim?», «Què és Jianwei Xun?», «És una intel·ligència artificial?»
Colamedici s’ho passa la mar de bé embolicant la troca amb les típiques elucubracions ontològiques i, llavors, en un moment de lucidesa, l’entrevistador pregunta:
–Però si Jianwei Xun no és una persona física, per què insisteixen a dir que va néixer a Hong Kong, que estudià a Dublín i que viu a Berlín?
I Colamedici, amb una inspiració genial, li contesta que la pregunta li havia recordat una ocasió en què el dramaturg Carmelo Bene, que solia repetir que ell «no existia», havia anat a un programa de televisió i l’entrevistador li havia preguntat: «Però, si no existeixes, per què et tintes els cabells?»
L’Espresso va reproduir una fotografia de Jianwei Xun, «il filosofo che non esiste». Alguns diaris i revistes se n’han ocupat. Tots els articles es pregunten si el sidral que han organitzat Colamedici i l’editorial Tlon és una «estafa», un «experiment» o una «victòria més de la intel·ligència artificial». Ningú reconeix que és simplement una operació publicitària per a vendre un llibre que no llegirà ningú. Si fa no fa, com el rebombori que es farà al novembre, quan es publicaran les memòries del rei d’Espanya.
