Diuen que va dir Nietzsche que, sense la música, la vida seria un error. A la vista del desastre i de la inoperància, més aviat negligència, de la Conselleria d’Educació, podríem afegir que, sense Rovira, l’educació musical seria millor. Fa quaranta dies que el Conservatori Professional de Catarroja va patir, com tota l’Horta Sud, els efectes terribles de la DANA. Els sis metres de soterrani on hi ha el saló d’actes, les cabines, tècnica i de gravació, el magatzem i molts instruments musicals, piano de cua inclòs, es van omplir d’aigua i fang. A la planta baixa, l’aigua va arribar als 1.80 metres.
Professorat, antics alumnes i famílies s’arromangaren per a netejar tot el que van poder. Van traure tot el fang de la planta baixa, van netejar les parets i el tros de l’escala del soterrani que van poder. Els bombers van traure l’aigua del soterrani, però van dir que no podien fer més, que el fang d’allà baix no els pertocava a ells, que només actuarien en cas que hi hagués alguna persona en perill, cosa que no era el cas. I ací comença el calvari del Conservatori de Catarroja. Qui havia de traure el fang i buidar el soterrani? El Servei d’Ordenació i Gestió d’Ensenyaments de Règim Especial (SOGERE) de la Conselleria d’Educació era l’únic que atenia les seues peticions d’auxili, però no tenia la capacitat per a intervenir en assumptes de l’edifici.
Al soterrani, el sostre havia caigut, els aparells d’aire condicionat també, les cabines estaven destruïdes i les canonades s’havien rebentat. Fins i tot hi havia butaques del TAC, perquè la paret mitgera que separa l’Auditori municipal del conservatori havia desaparegut. Com que no s’ha intervingut per a netejar el soterrani, les pluges posteriors, amb les canonades rebentades, i la pujada del nivell freàtic han fet que el soterrani torne a tenir un metre d’aigua.
Les continues demandes a Infraestructures de la Conselleria i al director general de centres no obtenien cap resposta. El dia 8 de novembre es va presentar l’arquitecte de conselleria per a avaluar la situació. L’arquitecte va fer una ullada des de l’escala i va dir que mentre tot allò no estigués net ell no podia avaluar l’estat de l’edifici i se’n va anar. Per la vesprada del mateix dia, va comparèixer el director general de centres, del qual ja no se n’ha sabut res més, i el director de TRAGSA que els va dir que ells no estaven capacitats per a fer eixa feina.
L’escomesa d’alta tensió està caiguda i la seua reparació per a donar electricitat al conservatori costa vint-i-set mil euros. La conselleria diu que això és molt car i que ells buscaran un pressupost més barat. Fa un mes d’això i no n’han tornar a dir res. Mentrestant, l’ajuntament els ha enviat llumeners, llanterners i altres professionals. D’altra banda, cal afegir que els conservatoris de la zona zero que depenen dels ajuntaments ja estan nets i funcionant.
Des de la conselleria, ningú contesta a les trucades i demandes del director del conservatori. No l’han convocat a cap reunió i fins i tot s’ha hagut de colar en les reunions de centres educatius que s’han organitzat a la zona. Les autoritats educatives es desentenen dels estudiants de música de Catarroja i la seua àrea d’influència. Recordem que acull estudiants d’altres comarques perquè és l’únic centre que imparteix Cant Valencià. Quatre-centes persones en formació que sembla que importen poc o gens a la conselleria. L’únic que ajuda és el SOGERE que els ha enviat l’instrumental per a reprendre les classes.
La resposta de les autoritats educatives quant a com reprendre l’activitat formativa ha estat que es busquen la vida per a fer classes. L’equip directiu s’espavila i fa acords amb un centre concertat que tenen a la vora, el San Antonio de Padua, i amb la Societat Musical l’Artesana de Catarroja. La docència en les instal·lacions de la societat musical els permetria fer classes al matí i disposar d’instruments per a la docència. Al col·legi concertat podrien fer les classes de la vesprada a partir de les cinc. Per a l’estupefacció de la direcció i el professorat del conservatori, la conselleria els diu que no poden fer les classes en eixos llocs perquè són privats i conselleria no disposa d’una assegurança que ho permeta. Els envien a fer les classes al CEIP Jaume I que ja acull també el CEIP Vila Romana i, per tant, es troba sobrecarregat i al límit de la seua capacitat. (La neteja l’han de fer de matinada, per exemple). Això vol dir, fer classes de música només per la vesprada a partir de les 5. Curiosament, conselleria sí que accepta que l’alumnat d’instituts vaja per la vesprada al centre de La Florida, també privat, per al qual sembla que el tema de l’assegurança no afecta. En cap moment, se’ls ha acudit fer una pòlissa d’assegurança perquè puguen fer les classes on havien previst i organitzat. El fet de no poder impartir classes de matí vol dir que els estudiants han de triar entre anar a l’institut o al conservatori, perquè la majoria dels quatre-cents alumnes ho són també de secundària.
Tot açò que estic contant sembla que li importa ben poc al conseller Rovira qui, precisament avui quan escric aquestes línies, acaba d’anunciar a les Corts que farà la consulta sobre el valencià a finals de gener amb el propòsit de perseguir i arraconar el valencià. Mentrestant, maltracta l’educació musical. El professorat s’ha hagut d’assabentar per la premsa que el seu edifici ha estat catalogat com a punt roig, un punt roig que es podria haver evitat si conselleria hagués buidat a temps el soterrani de fang i deixalles. Ara tot és tarquim, com la política educativa del conseller Rovira. Sense música, tot és més trist.
