A les pel·lícules, quan un lladre vol entrar a furtar a una mansió on hi ha un gos guardià, li llança un os per veure de distreure’l, i normalment té èxit. El gos s’entreté rosegant l’os, mentrimentres el lladre furta la casa. De vegades, si el lladre té més mala llet enverina l’os i l’animalet mor. En fi, són coses del cinema. O no.
A l’estat espanyol ja fa uns quants anys que governa una mena de repartidor d’ossos amb els quals ens té a tots força entretinguts i feliços. Per a alguns l’os és menut, com aquella broma que llançà als diputats de Compromís per aconseguir la investidura a canvi de reformar el finançament «abans no acabarà l’any», això va passar la legislatura passada, i encara estem rosegant l’os. A Podemos, un partit que arribà a tenir 70 diputats al seu parlament, li van llençar tot d’ossos grans, enverinats, però, des de la no reforma legislativa fins a la no reforma de l’habitatge, o la no reforma de la llei mordassa o la llei del només sí és sí. Tant va ser el verí vessat que pràcticament estan morts.
També han llençat un bon grapat d’ossos als rebels catalans, tot s’ha de dir que alguns ossos han quedat per rosegar, però majoritàriament se’ls han engolit, el penúltim, el traspàs de rodalia, que tal com van han hagut de dotar recentment d’1,5 ME per tal que no es note tant la tupinada que han fet als d’ERC. Ara estan preparant l’os del finançament «singular», com anomenen aquest os, poca broma, aquest os, si ERC se’l menja serà la seua mort, i qui sap si les aspiracions d’independència dels catalans del Principat.
I ara ens llancen un altre os, «regeneració democràtica», l’han nomenat, i vinga tots a rosegar, fins i tot els anarquistes de Ràdio Klara fan tertúlies donant credibilitat a aquest os.
Aquest darrer os és especialment perniciós i probablement enverinat, perquè sota la paraula, s’amaga un nou maó al mur. Aquesta vegada contra la llibertat d’expressió. Però sense tocar el poder dels cossos de seguretat de l’estat, que tenen, com el Papa, infal·libilitat, o la llei electoral, veritable responsable del règim gairebé totalitari que patim. O mantenint el poder judicial absolutament polititzat.
I així anem, o com deia l’Ovidi, la cosa va com va. El repartidor d’ossos ens ha pres la mida, i ho ha fet fàcilment, tot repartint ossos a tort i a dret, sense que cap os tinga mai ni una engruna de carn, i si molt convé, trau l’espantall de l’extrema dreta i au!, tots amb el cap cot a beneir el Senyor. Però mentre això ens passa, creix l’extrema dreta, les classes populars s’empobreixen, els serveis públics s’emmarceixen en la desídia pressupostària, es recentralitza Espanya i s’enforteix l’espanyolitat. Converteixen el nostre port en el port de Madrid, i ens preparen per a destruir l’Albufera, i convertir València en una ciutat per al turisme i els camions i tot el País Valencià, ai perdó!, tot el territori, que dir País Valencià no és políticament correcte, en una megaplanta solar mentre segueix la destrucció del territori, ara amb l’aprovació de la MAT. Quin os ens tiraran ara per continuar anant fent contra els nostres interessos sense que ens n’adonem?
