Com sabeu no soc futboler, però soc del València CF. Una contradicció? Sí! Però qui estiga lliure de contradiccions que llance la primera pedra. El ser del València era la meua connexió amb mon pare que era del Catània. Amb ell no coincidia en molts temes i discutíem sovint, però sempre acabàvem buscant la nostra particular treva per contar-nos els drames dels nostres equips. Els dos pensàvem, i jo continue pensant, que el futbol és dels fenòmens socials que més connecta els barris, les ciutats i els països, ja que crea un sentiment de pertinença.
Una de les coses que m’agraden d’anar a Mestalla és que quan el poble de Mestalla entra a l’estadi s’oblida de tot i només vol patir i gaudir amb el seu equip. Però per desgràcia no tots ho veuen així.
Als valencianistes sempre ens ha tocat explicar que el poble de Mestalla és transversal ideològicament. I ho hem hagut de fer, perquè alguns aficionats poliamorosos futbolers d’altres equips, per justificar l’elecció del seu primer o segon equip, han tingut la necessitat de posar-nos etiquetes als aficionats del València. D’esta forma ells poden justificar que són de X perquè del València no poden ser, ja que es diu per allí que és fatxa, nazi, de dretes o jo què sé.
Com jo soc un entusiasta de la pedagogia vaig tindre la necessitat d’apuntar-me a una penya valencianista com la Colla Blanc-i-negra, per a crear un relat valencianista, que tombara totes les etiquetes. Fa uns dies celebràrem el cinqué aniversari de la nostra fundació. Al recollir un regal de mans del president de la meua penya, vaig improvisar un discurs i vaig confirmar que em va millor escriure que parlar. Per això hui em teniu ací, per a parlar de com una penya valencianista, com la nostra, està construint valencianisme en el sentit més ample de la seua paraula. Un valencianisme de construir posant una pedra sobre una altra, com així han fet tants valencians per a abancalar les muntanyes dels seus pobles.
A la penya vaig entrar en 2018, però la vaig vore nàixer des del Canadà el 2017. Recorde encara el debat al grup primigeni de Facebook sobre quin nom havia de tindre. El nom no era important, però el que sí que era important era el que els seus fundadors volien fer. Però tot i això es va crear una polèmica absurda sobre si el nom havia de contenir el mot «antifeixista» o no. Res de nou al País Valencià! Als sabuts nostrats de l’esquerra valenciana sempre els ha agradat debatre sobre noms i l’únic que han aconseguit és una fragmentació dels moviments. De fet, els valencians fa més de 40 anys que discutim sobre colors en banderes, noms de llengua, com ens hem de dir o el que ha de portar la paella. A banda d’un emoji al WhatsApp de la paella no hem aconseguit molt més.
La penya va entendre que no necessitava tindre etiquetes, només necessitava ser i fer el que és normal en qualsevol persona o grup de persones: estar en contra de la violència, el racisme, el masclisme i la LGTBI-fòbia, curiosament això no va agradar a alguns. A qui? Doncs a qui practiquen la violència, el racisme, el masclisme i la LGTBI-fòbia. Curiosament, tots estos odien també la cultura i llengua valenciana. Estes persones que viuen amb l’objectiu d’odiar les persones que no són com ells, han sigut utilitzades pels moviments totalitaris de dretes per mantindre els privilegis de les classes dominants. Per a ells el València CF, el Llevant UE, el Vila-real CF, l’Elx CF, l’Alcoià, el CE Castelló, l’Hèrcules CF o qualsevol altre equip no són altra cosa que un viver de joves a qui poder iniciar en la pràctica de l’odi, per així fragmentar i atemorir la societat. La qüestió que ens hem de fer totes i tots és si regalar-li el viver a l’extrema dreta o formar-lo nosaltres amb valors democràtics.
Ens acusen de fer política i tenen molta raó, fem la política de la normalitat. La que qüestiona qui no és democràtic i qui practica ideologies d’odi. Volen crear el relat que la seua ideologia d’odi és una ideologia legítima i que com a tal pot debatre en igualtat de condicions amb altres ideologies legítimes i democràtiques. Per això necessiten etiquetar-nos, per això ens han de dir comunistes, catalanistes, independentistes… Ens ho han de dir per a poder justificar la seua presència com a alternativa «legítima» o antítesi a la nostra. Però no! Nosaltres no estem interessats a debatre del que ells volen, nosaltres volem crear i parlar sobre el nostre relat, el de la normalitat, en el que nosaltres fem el que és normal i democràtic i ells fan el que no és normal i democràtic. Normal no és odiar un immigrant, normal no és ser violent, normal no és ser masclista, normal no és ser LGTBI-fòbic, normal no és odiar qui pensa diferent de tu.
Com el nostre relat defensa la normalitat democràtica i rebutja la seua anormalitat democràtica, ells estan cada volta més nerviosos. Saben perfectament que la normalitat democràtica atrau, perquè la majoria de la societat se sent normal. Saben també, que cada volta en som més els qui defensem el dret a viure en un món normal i democràtic. Ja ho deia Raimon en T’he conegut com sempre: «No et trobes sol company, no et trobes sol, que en som molts més dels que ells volen i diuen». No necessitem etiquetar-nos com a antifeixistes, sinó actuar com a antifeixistes, que és el que és normal en una societat democràtica com la nostra. On el feixisme i el nazisme guanya, desapareixen drets i democràcia. Si no vos agrada utilitzar el terme «antifeixistes» utilitzeu el terme «democràtics», ve a ser el mateix, perquè el feixisme no és compatible amb la democràcia. La nostra penya va entendre que no era una qüestió de noms, sinó de fets, no volíem parlar de noms, volíem fer. Per això, nosaltres pugem i ells baixen, nosaltres fem coses normals, ells no. Les seues amenaces i intimidacions mostren la seua por i el seu fracàs.
Vam vindre a demostrar que la majoria de l’afició valencianista era normal i democràtica, i ho estem aconseguint li pese a qui li pese. El València CF ni és el que voldrien que fora els creadors d’estereotips del meninfotisme d’esquerres valencià, ni el que voldrien que fora els feixistes que diuen animar el València CF. Continuarem servint al València CF i a la societat valenciana sense mai servir-nos-en. Amunt!
