El rei està acompanyat de la Cort d’empresaris i polítics en el vèrtex social. La seua seguretat està garantida per un exèrcit de policia i Guàrdia Civil. L’administració de justicia condemna els súbdits, salvant banquers, aristòcrates o la filla del rei emèrit. I, per últim, els propagandistes des dels púlpits protegint els rics.
Un regne que es diu democràtic on el Cap d’Estat no l’ha votat ningú, un partit de la Corona condemnat per corrupte, uns jutjats que no investiguen els afusellaments del Règim, periodistes que manipulen la informació amagant la veritat, víctimes de l’opressió per exercir de bufons, pàries que moren a milers en les muralles, massacrats sota els pals i la misèria, els desnonats que tiren de sa casa o els suïcidats perquè no poden més amb la vida.
La taifa valenciana d’aduladors i llepaculs que segueix a la cort madrilenya on les residències de la gent gran segueixen en mans particulars sense cap control, però generant uns guanys privats, la llengua nostrada, menyspreada, la volen arraconada al no-res amb una premsa per a ofrenar noves glòries a Espanya; o la sanitat pública amb manca de recursos.
A la vila de Castelló la Creu i el nomenclàtor de la dictadura no cauen, la contaminació ambiental del Grau desbocada, comentaristes exercint de periodistes o al revés com Joaquín Serrano, Vicente Vidal o Chelo Cortés que manipulen els discursos sense rigor ni veracitat sobre la memòria història, relats folkoristes de la ciutat amb imatges medievals i religioses, l’assetjament personal i judicial de la regidora Verònica Ruiz, sense reformes urbanes (voreres, carrils bici i parcs) o els que demanen pa.
Un regne medieval de consumidors contents amb Rei, Cort i súbdits en el món del capitalisme depredador.
