Explica Albert Sánchez Piñol a Victus que quan les tropes austriacistes van ocupar Madrid, els castellans animaven la resistència amb pamflets on avisaven que «ens obligaran a parlar català». L’anècdota és curiosa perquè és exactament el que van fer ells quan Felip V va guanyar finalment la guerra i perquè és el que estem vivint una volta i una altra durant els darrers 300 anys.
Quan les forces progressistes van guanyar les eleccions es va denunciar que «es perseguiria el castellà» i han hagut d’estar anys inventant suposats greuges perquè no han trobat ni una sola agressió ressenyable. Pablo Casado repetia allò que als xiquets, a les escoles, no els deixaven anar al bany si ho demanaven en castellà i la justícia ha hagut de dir el que qualsevol persona que no siga una fanàtica irredempta o una mentidera contumaç ja sabia: que era mentida.
En canvi ells no han tardat ni un mes des que van prendre la decisió d’anar a les biblioteques públiques a retirar les revistes escrites en valencià i, no m’estranyaria que ben prompte els xiquets que no puguen anar als banys siguen els que parlen valencià. Total, no estaria tan allunyat dels cops de regle que rebia mon pare quan no parlava castellà a l’escola.
I així, mentre el Botànic no ha retirat ni una sola ajuda a Las Provincias, ABC o El Mundo, malgrat les contínues mentides sobre la seua gestió, Mazón ja ha anunciat, des del mateix discurs d’investidura, que no hi haurà ni un euro de diners públics per aquells mitjans o entitats que «promoguen els Països Catalans». Que ja sabem que escriure en valencià sense faltes d’ortografia ja és «promoure els Països Catalans» per aquesta gent. Però és que encara que es promoguen. Què passa? Com era allò de «en absència de violència, tots els projectes polítics són legítims»? (La frase no és meua, per cert, sinó d’un tal José María Aznar).
La promoció dels Països Catalans és, li pese a qui li pese, un projecte polític i una línia editorial legítima. I, encara diré més, molt més legítima que les línies editorials i els projectes polítics basats en la violació dels drets humans o en la destrucció del planeta.
El que està dient Mazón és que vincularà les ajudes públiques i la publicitat institucional segons la línia editorial del mitjà, i açò, senyores i senyors, és censura. O no pensarien ells que és censura vetar qualsevol mitjà «que defensa la unitat d’Espanya»?
Exactament en el mateix punt des de fa 300 anys. El que diuen que farem –i que no fem- ho acaben fent ells i, a més, augmentat i multiplicat. I a mi, que no soc ningú, ja em dona per pensar: «I si per una vegada férem el que diuen que farem?».
