Com és costum he estat al Puig aquest darrer diumenge d’octubre. A la Muntanyeta de la Patà i a l’esplanada del monestir.
És bo tornar a vore els amics i amigues, uns i altres, i escoltar els guardonats i dirigents d’ambdós actes.
Els polítics fan discursos reivindicatius i encoratjadors. Aparentment semblants per a persones no avesades a la lectura i escolta política, però amb un fons ideològic clarament distint. Uns parlen de sobiranisme i altres d’independència, uns de País Valencià i altres de País Valencià i Països Catalans, uns de finançament just i altres d’espoli fiscal, uns del que mereixem i altres de república, uns d’espai comunicatiu audiovisual comú i altres de res…
I està bé saber-ho diferenciar i que en funció de la pluralitat cadascú se situe allà on vullga.
Dit això, vull fer notar un oblit, una mancança o un no voler mullar-se en els discursos dels dirigents de Més Compromís a l’Esplanada. Em referisc a la llengua. I no és que no ho feren en valencià, que ho van fer amb total correcció i normalitat tant ells com les persones guardonades i el convidat Errejón.
Però ni Grande ni Llobell ni Marzà ni Montesinos ni Baldoví ni Micó van fer referència en les seues intervencions a l’estat actual de la llengua al nostre país.
Res del risc de desaparició en dues generacions, res de les agressions lingüístiques als valencianoparlants ni de solidaritat amb els agredits dia sí i dia també, res de l’exigència del requisit lingüístic als funcionaris, cap anàlisi ni seguiment dels plans plurilingües ni de l’excepció de l’assignatura de valencià als centres educatius…, molt menys propostes de canvis en la normativa lingüística del nostre país si és que es torna a governar. Com si l’estat de la llengua ja fora el que volem i pel que durant tants anys hem lluitat. Ni tan sols el recurs fàcil de culpabilitzar Puig i Bravo.
Baldo, amb el PP no estàvem ni estarem millor. Però si dissortadament tornen, pot ser que siguem, com érem, més reivindicatius… El que caldrà després serà recordar-se’n. I si estàs a la presidència o al Consell, també.
