Sols la lògica guerracivilista pot explicar la deriva antidemocràtica de la democràcia que un dia va voler aparentar ser Espanya. Qualsevol acció d’un front ràpidament és contrarestada per l’altre. A IB3, tan bon punt va arribar el “Front Nacional”, va eliminar sèries antifranquistes. Al País Valencià s’entesten a desconstruir el molt poquet que havia fet el govern del botànic. Mor el papa Francesc, i com que va Feijóo, no va Sánchez. Uns donen suport als gazians, els altres a l’Estat d’Israel. Uns defensen Ucraïna, els altres, Rússia.
Aquesta lògica guerracivilista porta l’estat espanyol de nou a la foscor de l’extremisme de dretes. Entenc que Sánchez actue com ho fa, la darrera i infame actuació d’aquest nou petit Cèsar ha sigut aprovar 10.471 milions d’euros per a defensa, sense consensuar amb els zombis de Sumar; contra els seus vassalls d’ERC, Junts, Compromís i la resta de bufons de la Cort de Sánchez; però, i el que és més important, sense passar pel Parlament.
Aquesta forma d’actuar negligent i antidemocràtica té com a resultat el descrèdit del sistema parlamentari, i eixa és una responsabilitat del PSOE, però també dels que donen suport a aquest partit. El sistema de poder en les democràcies occidentals es fonamenta en el parlamentarisme, el qual a la vegada se sustenta en el debat públic, la separació de poders i la universalitat de la llei.
A Espanya, la llei mai ha sigut igual per a tots, i no calen molts exemples per a confirmar allò que tots sabem. La separació de poders a l’Espanya “democràtica” és senzillament un mal acudit. Mireu si no les trajectòries de qualsevol conflicte que afecte els VIPS. Si són de dretes les persones o els assumptes a jutjar, el tribunal suprem els exonera, si són d’esquerres, acaben al Constitucional, el qual al seu torn els exonera. La tria és purament política, la separació de poders mai ha existit, conseqüència directa del no trencament amb el règim feixista de Franco.
Quedava com a mirall de parlamentarisme el debat públic, que ja sabíem que era un espectacle per a consum dels “hooligans” de cada partit, i per a justificar el sou de ses senyories, i que el veritable debat es feia a porta tancada i lluny de les càmeres i la coneixença de la població.
Sánchez l’únic que ha fet ha estat assumir aquesta realitat i fotre-li una patacada al cul a les restes del parlament espanyol, en un acte que és de pura resistència d’un front envers l’altre.
Però aquesta forma de fer política no té recorregut i més prompte que tard la taca feixista arribarà a governar Espanya, llavors es trobarà en un Estat sense cap contrapoder: una justícia mediatitzada per l’extrema dreta, un parlament desacreditat, un sistema d’informació periodística absolutament dependent dels poders i les elits econòmiques, i podrà desplegar qualsevol política sense encomanar-se ni a Déu ni al dimoni. I tot perquè el PSOE haurà arrasat amb les estructures que fan de la democràcia un sistema d’equilibris entre poders, i eixa és la responsabilitat històrica del PSOE i els seus bufons, per la qual tots haurem de pagar.
