Figura en la Bíblia, també en la cultura clàssica i en la popular, la frase feta: «Per les seues obres els coneixereu», que, a més a més d’usar-se en sentit irònic, al·ludeix a les mancances i els desencerts de les persones. Resumint, a la gent de trellat se la coneix més pel que fa que pel que diu.
De seguida hom troba models en gent que governa aquesta comunitat de veïns i sense cap esforç canta: el president de la Generalitat, en Carlos Mazón Guixot, el qual no diu cap veritat i, als efectes, se li ha fet un nas com el de Pinotxo, anant només de visita als municipis regentats pel PP, el seu partit. Però no li ha valgut la casa santa, ja que a Torrent, li han dit de tot menys bonic, tant a la ciutat com a la riba del barranc de Poio.
Quant a les visites, sembla que pot haver-hi una consigna, perquè el proppassat 8 de gener Alberto Núñez Feijóo, en feu una per sorpresa a València, fent estada a Utiel i Algemesí, afectats durament per la barrancada del 29 d’octubre. Feijóo ara ja no vol saber-ne res, però convé recordar que fou un bon amic de Marcial Dorado Baúlde, un reputat narcotraficant de la seua terra, del qual no vol saber res adés ni ara, perquè considerà que volien acovardir-lo.
Tornant al fil del gallec, ha estat també de visita al barri de la Torre de València, Torrent, Alfafar i Llocnou de la Corona, enlairant el seu equip que es tracta d’una visita privada, per tal de recollir informació dels efectes actuals de la barrancada. Un servidor observa que no se’l va veure ni en Aldaia, Picanya, Paiporta, Benetússer o Catarroja.
Amb una fal·làcia sublim, la portaveu del Consell, Susana Camarero, ha deixat dit que Feijóo havia vingut ací a estar al costat dels afectats, i no només per a una reunió d’alcaldes i portaveus del PP afectats per la barrancada, així com per a enraonar amb el president Mazón. Analitzaren llavors, diuen, ja que no hi va haver convocat cap mitjà de comunicació, ni propi ni estrany, les propostes del PP per tal de pal·liar les necessitats dels afectats. A la seu del PP a los madriles, amb una barra que fa ois, digueren que el govern central està amb Franco i Feijóo amb els valencians. Els gatets negrets de la meua filla llançaren en assabentar-se tres meus musicats a cadascú.
Un servidor davant això, restava impacient esperant-lo a Albal, amb un tremend deler perquè es remeien les meues malalties i mancances així com les dels meus conveïns. Significant alhora que, el municipi d’Albal també està governat majorment pel PP i d’altres. Anhelí com mai que tots plegats, els d’ací i d’enllà, d’una vegada per totes, em regalen, almenys, el silenci. Amén. Pels seus fets, lògicament, no regalaran absolutament res de res, clar.
Vos deixe amb el nostre estimat poeta Marc Granell i el seu poema «D’ara», extret de Poesia completa 1979-2016, editada per la Institució Alfons el Magnànim. Enguany cal dir, Escola Valenciana guardona Granell junt amb altres per la seua defensa del valencià, al poble de Benimodo de la Ribera Alta el dia 25 de gener.
Per tant, heu-lo ací: «Gaudim del moment rebentant d’estiu i flors, de somriures dentifricis i colpets diaris a l’espatla. La veu del poble és una festa per decret i diu. Dirà. El que volen altres. Ara. Com vaixells afonats dins pixarrades de sucre ploren la mentida.»
