Internet i tota la tecnologia informàtica, com a vies de comunicació i de transmissió de coneixements, han fet molt de bé. Des de desvetlar o mostrar qüestions o fonaments científics o fets històrics fins a informar de com es fa el cuscús o sobre la composició de les peladilles. I inclús aclarir-nos que un ou caigut, en castellà, no és un “huevo caído”.
Però eixos grans recursos d’aprenentatge, d’informació i de comunicació també aprofiten per a incitar a la violència, causar perjuïns, insultar anònimament, estafar, ofendre, difamar, provocar malintencionadament, etc.
En relació a induir a accions violentes i agressives, en estes pàgines de Diari La Veu, m’he referit, dos vegades, l’última fa tres mesos i l’anterior fa sis anys, a les incitacions del periodiste Jiménez Losantos a la violència, des del seu programa radiofònic, contra periodistes del diari El País, per investigar els negocis del nóvio de la presidenta de la Comunitat de Madrid. I anteriorment va incitar a agredir turistes alemanys residents a les Illes Balears i a rebentar cerveseries a Baviera, perquè un jutge germànic no entregava Puigdemont a la justícia espanyola. Em preguntava si este cavaller tenia butla, en els dos casos. I pareix que sí que en té, perquè no hi va haver cap denúncia contra ell. O no van anar avant.
Però una altra incitació a la violència extrema ha sigut la que ha proferit, la setmana passada, via internàutica, un regidor de Vox de l’Ajuntament de Paiporta encoratjant a aplicar «plom» contra persones migrants, si no feien cas de l’exigència de tornar-se’n a sa casa o simplement arrere. No és que proposava fer presos els immigrants «desobedients» i tornar-los. No, no. Propugnava donar-los plom. No perquè el sospesaren ni el revengueren, sinó aplicar-los el plom de les bales que maten, que com sabem estan fetes d’este element químic metàl·lic.
Com es pot arribar, en un país civilitzat, a proposar accions que poden causar la mort de persones necessitades i famèliques? Perquè una cosa és dir eixes barbaritats en la barra o en una taulada de bar o taverna, que mai s’han de pronunciar, ni amb algunes copes de més, ni seré, però una altra és escriure-ho i publicar-ho, que no és un acte que es fa sense pensar. Em pareix una acció cruel que caldria qualificar de delicte, per l’efecte propagandístic i inductiu que té.
Espere que les denúncies anunciades tinguen efecte. I que escrits com este i altres facen reflexionar la persona autora d’eixe missatge i a possibles emuladors.
Clar que després de les decisions últimes del dirigent principal de Vox, Santiago Abascal, i de tots els dirigents d’eixe partit, de negar-se a acceptar el repartiment de xiquets migrants no acompanyats, podem esperar algunes còpies més d’eixos missatges comentats.
Com dic en algunes d’estes columnetes, cal fer molta pedagogia del mal que representa alguna ideologia per a la convivència. I, per exemple, pensar que algun xiquet dels possibles receptors del plom invocat pel regidor de Paiporta, algun dia podria contribuir a fer que Espanya siga campiona internacional d’algun esport o del que siga. Nico Williams i Lamine Yamal podrien haver sigut receptors d’alguna descàrrega de plom, com les proposades pel xic paiportí. Però no en reberen. I han contribuït de manera molt decisiva a alçar la Copa d’Europa de seleccions. I a les «glòries» d’Espanya.
