«La finalidad de esta institución es la de instruir, asesorar y ayudar a los padres de familia en la educación de sus hijos en orden a la represión de la prostitución» (Guía Comercial de Castelló. 1947.P. 78. Arxiu Històric Municipal de Castelló). Aquest era el fi d’El Patronato de Protección de la Mujer, una institució que va funcionar entre el 1941 i el 1985 per acabar amb la prostitució clandestina. En realitat, les investigacions confirmen que era una ferramenta més de la dictadura per exercir un control ferri sobre les dones rebels al patró paternalista del franquisme. Es vigila la moral femenina per mitjà de reformatoris que ingressaven a joves entre 16 i 25 anys considerades pel règim ‘caídas’. Qualsevol dona denunciada per desconeguts, familiars o d’ofici podia ser tancada en reformatoris com el Convent de les Oblates a Benicàssim.
Per obtenir alguna informació sobre aquest reformatori castellonenc cal fer la recerca històrica en els arxius municipal, provincial i de la Diputació Provincial de Castelló. En l’Arxiu Històric Provincial de Castelló hi han dos caixes sobre el Patronato de Protección de la Mujer amb escassa documentació. Només tenim les Comissions Permanents del Patronato de Protección de la Mujer entre 1974 i 1975, que informen sobre dones internes i els membres de la institució. Cal completar el treball històric amb les caixes d’Ordre Públic i Detencions.
En el Convent de les Oblates de Benicàssim entraven dones entre 15 i 23 anys per corregir la seua «conducta inmoral», «estado de corrupción», «mala conducta» o «vida depravada». La gran majoria d’aquestes dones, no totes prostitutes, passaran per la presó, la Beneficència de Castelló i el Reformatori del Puig a València que eren centres repressius de la dictadura per a prostitutes, dones rebels… En un escrit d’un comissari policial de 1944 les denomina «prisiones especiales» perquè la Dirección General de Prisiones no pot fer front a la gran quantitat de població penal.
La història dels reformatoris va ser iniciada per dones que van passar per aquestes centres d’internament, comv ara Consuelo García Cid Guerra. El testimoni d’aquestes dones tutel·lades és clau per saber el funcionament intern d’aquestes institucions de la dictadura que ara estudien historiadors i periodistes.
La història del Patronato de Protección de la Mujer a Castelló, com el Convent de les Oblates de Benicàssim, requereix la investigació en arxius i, sobretot, el relat oral de les joves internades. Si hi ha algun testimoni d’aquestes dones pot contactar a l’email memoriac@memoriacastello.cat. del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.
