La setmana passada, a partir del títol de la falla que va plantar Reyes Pe a la nostra demarcació, parlava, entre altres coses, de monstres. I, en efecte, encara que jo em referia en aquella ocasió als monstres generats per la turistificació, d’altres s’estaven manifestant en aquella mateixa setmana fallera. Especialment eixe monstre anomenat Carlos Mazón.
Els dies anteriors a falles s’havia instal·lat en l’opinió pública -o potser entre els meus amics i amigues més optimistes- la sensació que la dimissió del president de la Generalitat era imminent. La revelació sobreactuada i desafiant del fet que no havia aparegut pel Cecopi fins a quasi les huit i mitja amb la foto aquella en què se’l veia saludant com si fos el capità moro de les festes primer, i la notícia posterior sobre la manipulació a la qual havia estat sotmesa la fotografia, semblaven indicar que estava absolutament ocupat en deslliurar-se de la imputació penal i traslladar-li íntegre el marró a la seua exconsellera Salomé Pradas.
Però ves per on que no només no ha dimitit sinó que ha reaparegut molt ufà i assajant un nou paper. És cert que no ha reaparegut en públic en les mascletades, que va aparèixer en la penombra en l’últim moment, en la cremà de la falla de la plaça de l’Ajuntament, i per la Magdalena tampoc sembla que vapareixerà massa, això no, però en roda de premsa ja és una altra cosa. Va anunciar que tenia garantida l’aprovació dels pressupostos gràcies a un pacte amb Vox i, a banda de la fulleta eixa que es va filtrar, el seu nou personatge ho va deixar molt clar. La culpa de la barrancada havia sigut dels immigrants, també dels ecologistes, del govern central i sembla que de l’AVL, perquè pensa retallar-li el pressupost tot el retallable. Amb el mateix to patètic i maldestre amb el qual ho diu tot, va reaparéixer convertit en un vertader portaveu de Vox, un ultradretà racista, negacionista i enemic del valencià, que pot ser que tot això ja ho era, però ara ja sense mitges tintes ni paraules mel·líflues.
Davant això se’m plantegen alguns interrogants. No al voltant de la seua misèria moral, que a estes altures queda clara que és infinita, ni sobre la seua absència d’escrúpols, que queda ben clar ja que no en té cap ni un, sinó de quins seran els propers moviments, perquè jo ja estic un poc perdut. D’una banda, com pot aspirar Vox a capitalitzar el descontentament dretà amb Mazón mentre el sosté en una reedició del Pacte del Pollastre que ja he vist anomenat per ahí molt encertadament com el Pacte d’El Ventorro. És a dir, ha quedat palés que el principal sostenidor de Mazón és ara per ara el partit ultradretà. Tampoc tinc gens clar què farà el PSOE, i si Diana Morant continuarà fent el paper de cunera de fet plegant la seua veu i tota la seua estratègia a la voluntat i els càlculs de Moncloa, i si això no trobarà cap contestació interna en este partit que sembla irremeiablement jacobí però que ha tingut veus diguem-ne més enèrgiques, fonamentalment Pilar Bernabé. I, clar, també serà interessant veure què fa el PP. D’una banda, l’estatal. Ens han contat moltes vegades que el pacte de Mazón amb Vox abans de les eleccions generals és un dels motius que li impediren aconseguir la majoria suficient per a governar. Els vindrà bé aquesta nova versió de Mazón convertit en ninot dels ventrílocs de Vox? Llançaran per fi l’operació Crema de Cifuentes?, o pensaran que ja els va bé perquè l’important és no haver d’anar a eleccions? És el Mazón voxero pitjor que haver de pactar altra investidura? I, per altra banda: si una cosa va quedar clara en la famosa consulta lingüística a les famílies del conseller Rovira, és que la societat valenciana -incloent amplis sectors sociològicament de dretes- no tenen l’odi al valencià dels dirigents peperos. Els anirà bé que el Mazón voxero anuncie que combatrà el valencià activament? La sobtada aparició d’Isabel Bonig este cap de setmana dient-li quatre coses a Mazón, és simplement que ja tenia ganes de parlar o és signe d’alguna cosa que s’està movent? I quina és la força del personatge de sainet -o de La fallera calavera- anomenat Francisco Camps?
Anirem veient, però probablement tindrem Mazón fins al 2027. No té més interés que mantindre’s en el poder i farà qualsevol cosa per aconseguir-ho. Esperem que el País Valencià ho resistisca, perquè ja hem vist que aquell home i la seua colla són molt perillosos. I també que la gent prenga bona nota quan arribe el moment de votar, per molt que en el darrer moment es traguen un altre candidat de la mànega i diguen que tot era broma i que ara sí que va de bo. Culpables seran per haver-lo sostingut pel seu càlcul electoral.
