Divendres es presentarà a la Societat Coral el Micalet de València el monogràfic «Despullant el País Valencià». Un recull d’articles d’opinió de personalitats del món social, cultural i polític del nostre país. En primer lloc, voldria donar l’enhorabona al Centre de Lectura de Reus, a l’entitat Decidim i a Diari La Veu, per aquesta magnífica iniciativa. En aquest monogràfic podem saber i entendre des d’un prisma no sols personal, també col·lectiu, aquelles opinions, desitjos i reivindicacions de gent representativa de la societat civil valenciana.
També m’agrada i molt, la gran participació que hem tingut des de Compromís a l’hora d’aportar la nostra visió d’eixe País Valencià que estem construint, i tot allò que encara ens queda per fer. Paga la pena llegir les opinions del senador Carles Mulet o de la diputada a les Corts valencianes per Compromís Mònica Álvaro. D’activistes com Toni Infante o Zahia Guidoum. De membres de l’equip de Diari La Veu com Moisés Vizcaino i Sebastià Carratalà. Tots i totes han donat una visió molt acurada de les realitats del nostre país. Per la meua part sols diré que em sent tremendament orgullós d’haver pogut participar en aquest projecte, i que m’agradaria que tota aquesta tasca es poguera plasmar en un llibre pròximament.
He participat en la redacció de dos articles: en un faig una visió del País Valencià al llarg de la nostra història, sense entrar en dates, ja que no soc historiador, però fent palés aquells fets històrics que han determinat el rumb del nostre poble. El segon article fa referència a la necessitat de capgirar el maltractament del territori que deriva de decisions preses des de Madrid, des d’on es valora, sobretot, el benefici que se’n pot treure -del territori- i no tant un estat del benestar mediambiental sostenible per als qui hi viuen.
La lectura d’aquest monogràfic ens ha de servir, des de Compromís, com una mena de full de ruta a les polítiques que hem de fer de cara al futur. Entendre les necessitats del país des de diferents àmbits de la societat, i actuar en conseqüència. Treballar sent sabedors de l’opinió de la societat civil i el seu activisme de carrer. En definitiva, restar pròxims a la que sempre ha estat la «nostra» gent.
Reduir la societat a un simple cos electoral, a més a més d’un error, seria un acte quasi suïcida. La dreta sempre està a l’aguait de defensar els seus interessos i privilegis, els d’una minoria de la societat, siguen quines siguen i utilitzant totes les eines que estiguen a la seua mà. Donar-li satisfaccions pot suposar no sols un desgast evident, sinó el més que clar i possible retrocés de l’espai per l’esquerra.
Els canvis profunds i les reformes en la nostra societat només poden vindre amb el vistiplau del conjunt del poble treballador. D’altra manera ens estem enganyant i tirant pedres a la nostra pròpia teulada. Estar al servei de la ciutadania suposa encapçalar la seua lluita i reivindicacions populars. Continuar tenint clara la tasca i treball de posar la política al servei de les classes treballadores i no al contrari. Des de l’autocritica a què encara ens queden moltes coses a fer i que cal corregir algunes altres, per avançar cap a eixa societat anhelada i continuar construint el País Valencià que volem.
