En aquests dies, la cada vegada més acceptada tradició capitalista de Sant Valentí ens porta, com no podria ser d’altra manera, al consumisme massiu; a més de fer-nos reflexionar sobre els patrons de l’amor que tenim al cap, els quals possiblement no són els més sans.
Tots en la nostra vida hem estimat a algú, ja siga de manera fraternal, romàntica… Però és d’aquesta última sobre la qual parlarem hui, ja que cada vegada més, podem observar al nostre voltant una gran romantització de les relacions tòxiques.
De la mateixa manera que ho fem amb tots aquells conceptes abstractes com el de tristesa o alegria, estimar també adopta un significat individual per a cadascú de nosaltres, i tots i cadascun d’ells són igual de vàlids que l’anterior, sempre que siguen sans.
Malgrat açò, no podem culpar aquells que de cop i volta es veuen dins d’una relació tòxica sense la capacitat d’eixir-ne, ja que tota la vida hem estat exposats a una romantització d’aquest tipus de relacions. Sense anar-hi més enllà, a la gran majoria de sèries o pel·lícules que tots hem consumit d’adolescents, quan començàvem a donar forma al nostre concepte d’estimar, on es justificaven certs comportaments altament tòxics amb l’argument de la pluralitat de maneres d’estimar. Però realment, igual que totes les opinions no són respectables, tampoc ho són totes les formes d’estimar, i per sort, aquestes són més fàcils de canviar que les primeres.
A més, igual que la innovació al nostre món és imminent, també ho és la visibilitat que es dona als models alternatius a la relació monògama tradicional, heterosexual o no (poliamor, relacions obertes…). No obstant això, aquesta visibilitat no porta amb ella l’acceptació de la majoria, ja que sota el perfil mitjà de persona que s’autodefineix com a «moderna», «alternativa» o «amb la ment oberta», s’amaga la intolerància i la discriminació social que realment pateixen aquest tipus de relacions, qualificades molts cops, juntament amb els membres que les formen, de deshonestes o vicioses.
La necessitat d’aprendre a estimar de manera sana i sense por és innegable, i per aconseguir-ho tot comença, com sempre, de l’educació, tant dels xiquets a l’escola, i sobretot a casa, com dels adults que no hem gaudit de la possibilitat de conéixer de ben menuts el significat de conceptes essencials per mantenir relacions, com pot ser la responsabilitat afectiva, una de les majors mancances o el valor de la comunicació en la parella, ja que l’absència d’aquesta és la causant del gran gruix de les ruptures, les quals, a més, s’haurien d’entendre com un procés essencial per a l’avanç vital, en lloc d’un esdeveniment quasi mortal.
