Des de fa uns anys agost ha passat de ser un mes de vacances, a ser el mes de la reflexió. A un Cap d’Any avançat on repassar el que han donat de si els últims mesos i ordenar el que vindrà en els següents.
Estic segura que en la meua joventut agost no tenia aquest afegit i sols era una oportunitat per estirar els dies i la diversió al màxim. Ara la diversió es dosifica al llarg de tot l’any i el tancament de temporades marca el ritme dels nostres projectes, desitjos o anhels.
En aquest tancament de temporada que convida a la reflexió hi ha un factor que m’ajuda personalment de manera destacada: el mar. Amb la seua calma o amb la seua ràbia, segons els dies, però sempre amb el seu poder per a fer veure que els problemes són relatius enmig d’un tot immens que convida a respirar i a reorganitzar prioritats. Ho reconec, em declare obertament una enamorada del mar i de l’observació a peu de platja. D’eixe escenari on les regles venen marcades únicament i exclusivament pel que ens vinga de gust.
M’encanta la gent que es besa perquè sí a la platja, els que juguen amb les ones, els que s’enterren en l’arena, els que tenen el seu ritual particular per a ocupar posicions, els que fan servir la crema de protecció com una excusa perfecta per a gaudir del cos de l’altre. M’encanten els que lligen, els que fan mots encreuats, els que busquen i els que troben: parella, pau, riures, amistat, ones, calma, bronzejat, emocions, afectes… Tant se val! Cadascú busca i troba segons les seues apetències, necessitats o sort. M’encanten les converses que arriben carregades de detalls a anotar en la meua llibreta, els silencis i la seua capacitat regeneradora, les comunicacions internes que arriben des dels walkies dels socorristes i fins i tot, les onomatopeies dels turistes despistats que tracten d’arribar a l’aigua sense escarpins en un terreny dominat per les pedres.
M’encanten les mirades a l’infinit, els descobriments de sensacions noves dels més menuts, les lectures que atrapen els lectors i lectores, i les lectures que queden ajornades per a altre moment, els noms que arriben des de lluny en forma d’ordre o de prec. M’encanten els que arrisquen amb esports que ni tenien cabuda en la meua imaginació, i els que opten per la prudència, que no per l’avorriment, que només té cabuda si és desitjat.
M’encanten els complexos zero i els cossos de catàleg compartint espai sense més. Els iots que descansen en l’horitzó i les possibilitats que obrin en la meua imaginació les històries que poden produir-se al seu interior.
M’encanten les retrobades amb els fixos de cada any i la facilitat per a posar-nos al dia amb una simple frase que encadena un estiu rere altre com si els últims mesos hagueren sigut només un instant. M’encanten les novetats, les benvingudes, la rutina dins del desordre, els reptes, els tuppers amb meló, estrenar bloc de notes, les invitacions sobtades a plans inesperats, les oportunitats a amistats que no ho serien mai en la vida real. M’encanta eixa porta oberta de bat a bat a la imaginació.
Evidentment, també hi ha coses que no m’agraden, però agost és un parèntesi on només està permés allò que vulguem que siga. Aprofiteu l’agost i ens retrobem la pròxima temporada!
