Diu la dita que la faena dels periodistes no és explicar que Tal diu que plou i que Pasqual diu que no, sinó és obrir la finestra i comprovar si realment està plovent. Per desgràcia no sempre és tan fàcil com obrir una finestra, però altres vegades sí que ho és, i llavors què passa? Doncs que el periodisme –seguim amb les cites, aquesta atribuïda al columnista L.E. Edwardson- és «publicar allò que algú no vol que es publique, la resta són relacions públiques». I, com veurem en aquest exemple, als mitjans actuals hi ha molt més de relacions públiques que de periodisme.
El cas en concret salta el dimarts 30 de gener, quan el regidor de Mobilitat de València, Jesús Carbonell, presenta unes dades on assegura que el trànsit al centre de València ha disminuït des que van fer-se efectives les noves mesures d’obrir més carrers al centre. S’apunta doncs un gol important, demostrant que les seues prediccions eren certes i que les crítiques de l’oposició, el veïnat i els experts, assegurant que donar més espai als cotxes augmentaria el trànsit, eren infundades.
És cert que resulta un poc contraintuïtiu que, obrir els carrers a més trànsit, reduïsca el trànsit, però, si ho diu el regidor, amb les dades oficials a la mà, poca cosa s’hi pot fer, no?
Doncs sí que s’hi podia fer, però no ho va fer cap periodista, sinó l’equip de Grezzi, qui, escamat, va decidir mirar la lletra xicoteta de l’informe de Carbonell i van descobrir que aquest havia comparat dates diferents –tant diferents com una setmana de novembre del 2022 amb una altra de gener del 2024- per tal de forçar una baixada de trànsit que en realitat mai va existir. I no només això, sinó que comparant les dates exactes d’un any per l’altre, el trànsit no sols no ha baixat, sinó que ha pujat.
En concret, segons la investigació de la gent de Compromís, haurien passat fins a 2.000 vehicles més entre el 8 i el 19 de gener del 2024 per carrers com Xàtiva, Marquès del Túria o Pintor Sorolla, comparats amb el mateix període del 2023. Aquesta informació es trobava a les redaccions dels principals diaris el mateix 30 de gener.
Bé, sempre es pot argüir que la informació de Compromís és tan interessada com la de Carbonell i que tant poden mentir l’un com l’altre, no? Bé, en aquest cas, tot era tan senzill com obrir la finestra i comprovar si plou. En aquest cas la finestra és la informació municipal sobre trànsit, que és d’accés públic.
Però tot i açò, gairebé ningú va voler fer aquesta feina. Els principals diaris no van enfadar-se amb Carbonell per haver-los mentit, sinó que van mantenir la seua versió en els titulars, assegurant que el «trànsit s’havia reduït» i limitant-se a incloure, en el millor dels casos, un «segons l’Ajuntament», per allò de guardar-se les esquenes. Algun, fins i tot, va incloure la versió de Compromís en la notícia. Ja sabeu: «Tal diu que plou i que Pasqual diu que no» i que siga el lector, si vol, té temps o coneixements, el qui s’encarregue d’obrir la finestra i mirar si plou.
Però és clar, si els periodistes traspassem al ciutadà les responsabilitats que haurien de ser nostres, per a què servim els periodistes? O potser hauria de dir millor els responsables de relacions públiques?
