El 2019 es va instal·lar una nova senyalística a la població de Rocafort, de la comarca de l’Horta, aprofitant una subvenció de la Diputació de València, amb l’excusa de «renovar la retolació urbana». L’Ajuntament, amb govern de Ciutadans i PP, va decidir fer els rètols en castellà, i ací teniu un fet que contradiu l’oficialitat del valencià. Podríem dir que l’Ajuntament de Rocafort va enganyar la Diputació sobre les seues autèntiques intencions. L’equip de govern de Rocafort va perpetrar una enganyifa i va consumar una il·legalitat.
Al juny del 2020, Plataforma per la Llengua va presentar una reclamació davant l’Ajuntament de Rocafort, i encara no n’hi ha hagut resposta. L’objectiu que es pretenia per a l’Ajuntament era molt senzill, complir la Llei i incloure el valencià en els rètols informatius de trànsit de la població.
Fa uns mesos va ser notícia un canvi polític. El govern municipal es trencava per a fer nàixer un nou pacte, on Rafael Ferrando, del grup socialista, aconseguia l’alcaldia. L’Ajuntament de Rocafort, després de diversos requeriments, tant de la ciutadania com del Síndic de Greuges, va afirmar que tractaria de millorar la situació de l’ús públic del valencià, en general, però pel que fa a la retolació no ha canviat res. Els senyals urbans de Rocafort, els que van substituir els dignes i correctes rètols en valencià, continuen estant en castellà.
El mal exemple de Rocafort és significatiu d’un fet ben sabut. Al País Valencià els consensos al voltant de la llengua pròpia són sempre precaris. De vegades, de poc serveixen la Llei d’ús i ensenyament del valencià i els decrets sobre usos de les llengües oficials. Alguns que diuen ser valencians no ho són gaire. I uns altres que diuen defensar els interessos nacionals d’una altra nació, que no és la valenciana, desconeixen que l’Estat Espanyol ha signat la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), i que cal complir-la sempre.
L’ús del valencià en la retolació d’informació urbana és l’opció més adequada segons la legislació decidida per les nostres institucions, i és el criteri més coherent amb el principi constitucional de l’oficialitat d’una llengua pròpia d’un territori. Tal com diu la Carta Europea, «l’adopció de mesures especials en favor de les llengües regionals o minoritàries estan destinades a promoure una igualtat entre els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població, i no és considerada com un acte de discriminació envers els parlants de les llengües més esteses».
Tal com passa a Rocafort, fer servir els senyals «Ayuntamiento» en lloc d’«Ajuntament», «Polideportivo» i no «Poliesportiu », «Centro de salud» i no «Centre de salut» és una manifestació de desigualtat lingüística, de discriminació de la llengua amb menys drets, de la que és la pròpia, del valencià. Cal entendre el foment de l’ús públic del valencià com una mesura correctora de la seua situació desigual en relació al castellà, com un acte a favor d’una certa justícia lingüística democràtica. Fer servir el valencià en la retolació urbana no genera cap discriminació, al contrari, és un fonament per a evitar-la.
