«La alternativa es cerrar las refinerías? Señora Ministra, ¿quiere que cerremos las refinerías, que dan empleo, solo en el caso de Repsol en España, a 28.000 personas, incluido empleos directos, indirectos e inducidos?», proclamava l’any passat el conseller delegat de l’empresa Repsol, senyor Imaz. És açò una queixa formal?, és açò un cant a continuar fent com hem estat fent fins ara? O és açò anterior, en realitat, un discurs «negacionista» i «endarreridor» sobre el canvi climàtic i la descarbonització necessària?…
Per la seua banda, La Unió de Llauradors assegura que «es evidente que el cambio climático ha llegado para quedarse y acentúa todos estos fenómenos meteorológicos en la Comunitat Valenciana. Año tras año se nota en la merma de las cosechas y en el descenso de los rendimientos, junto a la cada vez mayor irrupción de las plagas o enfermedades» (Levante, 5-1-25). O l’associació La Carrasca d’Alcoi ens diu: «Recorden que l’escalfament provoca un increment de les temperatures, una menor disponibilitat d’aigua i una intensificació de les sequeres i de les precipitacions extremes, i per això s’han d’incrementar les zones d’ombra a la ciutat, la jardineria urbana sostenible o l’afavoriment de la infiltració natural de les aigües pluvials» (Diari La Veu, 5-3-25).
Hauríem de dir que, segons la cimera climàtica de París de l’any 2015 sota l’auspici de les Nacions Unides: «L’any 2030 serà l’any de no retorn per a la bona pervivència del planeta si, prèviament, no hem limitat l’apujada de temperatura a menys de dos graus, escalfament global que és conseqüència de l’efecte hivernacle per l’emissió de CO2 i altres gasos a l’atmosfera, que s’haurien de reduir un 42%». Tot açò requiriria un canvi econòmic i social a gran escala. Sí, un canvi econòmic i social a gran escala! Però, segons el ritme actual i les previsions, no sols no es reduirà adientment l’emissió de CO2, no es limitarà l’ascens de la temperatura a menys de dos graus, sinó que apujarà, escolten bé, tres graus. Tres graus!
Davant d’açò, què fer?…
Pel que fa a l’agricultura, i referit a esta, abans hauríem d’observar el marc en què esta es desenrotlla:
- 1.- L’agricultura o sector primari competeix en desigualtat de valoració davant el sector secundari industrial, o el terciari de servicis, sectors més valorats, més ben pagats.
- 2.- I competeix, dintre del sector primari, amb productes subvencionats pels Estats (productes principalment del Món Desenvolupat, tals com el lli, remolatxa, o lactis…) o amb productes que no compleixen les normes de sostenibilitat o seguretat ambiental i social (productes principalment del Món Subdesenvolupat).
Les conseqüències d’açò anterior són la precarietat de molts llauradors i la degradació de la Natura i del Medi Ambient. I caldria actuar ràpidament. La conclusió és que es requereix la participació tant de de la societat en què estem inserits, com del llaurador. La primera solució seria:
- A.- Buscar per part del ciutadà consumidor productes de la terra pròxima (dit del terreny, o del país), en evitació dels productes granment subvencionats dels països més poderosos, i en evitació de productes llunyans que potser s’hagen elaborat sense mesures de sostenibilitat o seguretat.
- B.- I per part del llaurador, l’agricultura serà entesa com un procés natural, que evita accions i substàncies nocives, tot promovent:
- L’ús responsable de l’energia i recursos naturals com l’aigua.
- El respecte per la biodiversitat.
- La conservació i manteniment dels equilibris ecològics.
- Resultant que: de la bona salut del territori depén l’activitat present i futura del llaurador.
Ja sabem que el sector agroalimentari representa al voltant de l’11% de l’ocupació espanyola. L’Estat espanyol és el segon país de la Unió Europea en termes de superfície agrària i, en termes de producció, representa un 12% de la producció agrícola europea. Amb tot i amb això, és el país amb major risc de desertificació.
Per tant, lluny d’actituds xantatgistes com l’esmentada al principi, es fa necessària una activitat agrícola per a mantindre sectors econòmics bàsics de la nostra societat, sols possible si mantenim la biodiversitat del paisatge i l’equilibri ecològic, cosa que exigeix una agricultura no qualsevol, sinó una agricultura regenerativa, eficient i competitiva: per a la conservació, ja hem dit, tant de la Natura i el Medi, com de l’activitat econòmica del llaurador.
Diari La Veu del País Valencià està editat 100% en valencià i en clau valenciana. Treballem per articular el corredor mediàtic català-valencià-balear. Necessitem el vostre suport econòmic: dona i agermana’t a través d’aquest enllaç. És bonificable.
