La majoria dels grups de música busquen fer una cançó que arribe a molta gent, que sone en cada festa i que el públic els reconega escoltant-la. Ara que comença a fer més calor, els grups competeixen entre ells per veure qui fa el “hit” de l’estiu.
Tots segueixen una fórmula repetitiva on apareixen ritmes ballables, lletres fàcils de recordar per a tots els públics, els quatre acords que sempre funcionen i les sonoritats que actualment estan més de moda. Si parlem de la música actual dels Països Catalans, destaquem grups com ara The Tyets, Figa Flawas, La Fúmiga, Mushkaa, en els quals recau la responsabilitat de fer eixe temacle que ho pete arreu de les festes dels pobles.
Vull que s’entenga el que dic. No estic criticant els grups que ho fan, tot al contrari. Crec que eixa pressió que tenen pot passar factura a l’escena musical catalanoparlant, ja que, per una part, els grans grups es veuen “obligats” a fer el “hit” de l’estiu perquè la seua carrera no decaiga, i, per altra part, els artistes emergents no poden arribar al gran públic perquè només sonen les cançons dels grups ja consolidats.
D’altra banda, és un perill per a la música caure en la fórmula que triomfa en les oïdes d’un públic majoritàriament exigent amb la música i que es troba bastant còmode davant de la facilitat per escoltar diversos gèneres o estils de cançons concrets. Els artistes emergents que ja tenen un estil propi i que fa temps que estan en l’escena es veuen en la necessitat de caure en la dinàmica de fer cançons seguint la mateixa fórmula dels grups que ho estan petant. L’objectiu és aconseguir un públic majoritari, i això, lleva personalitat i identitat al grup, però també a una escena ampla pel que fa a gèneres i estils.
A mi, personalment m’agraden les cançons que naixen des de la naturalitat del moment. L’exemple que comentaré s’allunya del concepte de “hit de l’estiu”, però vull que s‟entenga la diferència d’intencions que hi ha darrere a l’hora de crear un “hit‟. Parle d’un tema mític que quan aprens a tocar la guitarra no pot faltar al teu repertori: “Nothing Else Matters” de Metallica. La cançó naix a partir d’una idea que va tindre James Hetfield, el principal component de la banda. James va traure el famós riff de guitarra mentre parlava per telèfon amb la seua parella. La lletra reflectiria en un futur eixe moment parlant sobre la connexió i la importància de les relacions quan s’està portant des de la distància, en el seu cas, per la gira de concerts.
El concepte de “hit de l’estiu” trenca amb això, amb la naturalitat del moment per fer una cançó. La música ens mou pel que ens fa sentir, i si classifiquem les cançons per ser uns temacles, no podem caure en la mateixa fórmula de composició que s’utilitza sempre. La cançó de l’estiu pot tindre guitarres, pot parlar dels problemes que vivim en el dia a dia i ens pot fer plorar. De fet, vaig més enllà, la cançó de l’estiu no hauria d’existir.
