Hi ha un estereotip de polític, sindicalista, activista: el gran orador.
Enfront d’eixe rol, hi ha un rol que també és important però a penes conegut, el gran escoltador.
Què fan els grans escoltadors?
- Tenen una comprensió profunda del que pensen i senten les persones que els envolten. De totes les opinions. Les que els agraden i les que no els agraden.
- Posen l’èmfasi en les inquietuds i problemes dels seus votants, dels seus afiliats, des del punt de vista d’ells, amb el seu llenguatge, amb la seua manera d’expressar-se. Això facilita que el públic els escolte en sentir-se identificat. I permet connectar amb una audiència més àmplia de l’habitual.
Sovint, quan diem que escoltem, el que fem és interpretar el que diu l’altra persona o el que pensem que vol. No sabem els matisos, els detalls dels seus neguits, els seus motius de fons.
En un taller que vaig fer, en els primers exercicis que proposí per aprendre a escoltar veia que alguna persona el que feia era mossegar-se la llengua esperant que l’altra persona acabara i poder amollar el seu discurs. Això no és escoltar perquè s’està més pendent de quan amollar el que es vol dir que de saber què diu l’altra persona.
Aprendre a escoltar suposa entendre les inquietuds de la gent, encara que no necessàriament compartir-les. Suposa esbrinar quines raons de fons té, què pensen, quins són els problemes que li importen. Ara bé, quan interpretem que, per exemple, arreglar un clot en el carrer no és tan important com acabar amb els governs de dretes, el que fem saber a l’altra persona, explícitament o implícita, amb el to de veu, la mirada i altres aspectes corporals, és que no ens importa el seu neguit. I la persona no se sentirà escoltada, no se sentirà acompanyada.
Estic entrenant un alcalde que des de fa anys està aprenent a escoltar el veïnat. Al ser d’un poble menut, dona audiència a qualsevol persona amb el propòsit de buscar solucions, encara que siguen laborioses. I m’explica que quan escolta ha aprés a deixar de fer juís mentals sobre la persona que té davant (excepte a aquells pocs personatges que ja sap de què van). M’explica que la capacitat d’escolta l’ha ajudat a fer que la ciutadania que va a parlar amb ell se’n vaja satisfeta perquè s’ha sentit escoltada i ha notat que tenia ganes de solucionar-ho. Inclús amb els assumptes que no pot resoldre, que és prou sovint perquè, per exemple, són de competència autonòmica.
Escoltar és una de les grans capacitats per a liderar, per a consensuar, per arribar a acords.
Un dels errors més comuns dels partits progressistes és que, quan governen, solen descuidar el contacte amb la gent. S’enfoquen tant en la gestió, que es descuiden d’escoltar les associacions, les comunitats que li han donat suport i aquestes se senten orfes.
De manera que en el moment actual que hi ha desencant en política, és important aprendre a escoltar per tornar a governar en moltes poblacions i fer polítiques que desitgem.
Carles Porcel és Capacitador de polítics i activistes.
