Fa unes setmanes, vaig passar pel costat d’un institut d’Alaquàs i Aldaia, i vaig veure al davant dels seus murs més de vint pintades on, en compte de prioritzar la llengua pròpia del País Valencià, oprimida i minoritzada, la immensa majoria eren en castellà. No s’havia treballat prou bé a classe, perquè davant situacions desiguals, allò just és prioritzar els minoritzats… En un repàs ràpid, només vaig veure dos escrits que estaven en valencià, un que s’interrogava, si fa no fa: «Qui voldré ser en el futur? Què voldré ser?», i un altre que deia: «Cap persona és il·legal». (In)justament i només, les dues pintades en valencià estaven agredides, les havien ratllat, lesionat i amputat, la resta romanien senceres i incòlumes…
Aquesta visió de les pintades en valencià ferides, danyades i no respectades em va dur, immediatament, a pensar en les mentalitats antivalencianes que habiten pels vorals de València, i al llarg i ample del País Valencià, estimulades pels mitjans de comunicació espanyols i per les institucions, que vomiten odi en contra de la llengua i la cultura catalanes. També vaig recordar una recent entrevista a la revista El Temps en què l’actual president de la Generalitat Valenciana, en judicar la tasca de l’anterior Govern del Botànic, per tal de justificar la llei Rovira-Mazón d’«educació» contra el valencià (per arraconar-lo i eliminar-lo), amb molta lleugeresa, barra i molt poca vergonya, aquest president (que no representa els valencians), l’acusava d’haver «imposat» el valencià, quan tots sabem que, des del Govern del Botànic, el conseller d’Educació, Vicent Marzà, va fer un quasi seguiment del model educatiu en valencià, del tot insuficient, que va inaugurar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, aprovada el 23 de novembre de 1983, amb línies en valencià encara sense desplegar arreu del País, tot i que el PP va continuar provant d’obstaculitzar-les quan l’actual alcaldessa de València, María José Català, fou consellera d’Educació durant el Govern de Camps… De fet, les lleis i normatives aprovades, recentment (la llei de Rovira-Mazón!) de manera ignominiosa, mal dita de «llibertat educativa», va en la línia d’aconseguir una major substitució del valencià pel castellà, una major colonització castellanitzadora de la gent que habita al País Valencià, per tal de reduir el valencià a àmbits més minoritzats i a l’extrem més residuals; així com la llei de l’antimemòria pretén justificar el colp d’estat militar i la dictadura feixista de Franco, aliat de Hitler i Mussolini. El Govern del PP-Vox, han fet una mena de «retorn al franquisme», en centralisme, en agressió lingüística, en turistificació, en espoliació, en model creixentista del «desenrotllisme» urbanitzador…
No obstant això, tots sabem que el fet de carregar-se les línies en valencià va ser una errada enorme perquè la substitució pel model «plurilingüe» ha reforçat les llengües majoritàries i hegemòniques que ens imposen, vulgues o no, i, en nom de l’una «llibertat» (lliberticida, castellanista, centralista i antivalenciana). El PP i Vox expressen així una voluntat d’extermini del valencià que s’observa cada vegada amb més intensitat, desgavell i crueltat; a més a més, el PP i els que estan més a la seua extrema dreta dirigeixen bona part dels mitjans de comunicació que no deixen d’insultar, denigrar i atacar, amb violència i infàmia, tot el que no és castellà o espanyol i, sobretot, controlen els tribunals de justícia per la porta del davant i del darrere. Si no els agrada alguna reformeta per a «fomentar» el valencià, dels del Botànic, els tribunals afins a la dreta, els ho «afinen» i imposen al sistema educatiu valencianoparlant (o catalanoparlant) el 25% (i quan poden el 50%, el 75% o el 100% en castellà), ja que en molts col·legis, Instituts i universitats privades (de l’Església catòlica o altres lobbies de poder reaccionari) estan ancorats en el model lingüístic de la dinastia borbònica, des del 1707 i de la dictadura primoriverista i franquista, en considerar que això del valencià i de les lleis constitucionals, estatutàries «en vigor» no tenen cap validesa i se les poden saltar joiosament, com es denuncia des del Consell de les Llengues Minoritzades de la Unió d’Europea, sense cap receptivitat per banda d’aquest Govern actual antivalencià de la Generalitat «Valenciana».
El president de la Generalitat Valenciana, mentrestant, per una banda convida els turistes d’arreu del món perquè passen per davant del palau del carrer de Cavallers, de manera obsequiosa, com si fos el gerent d’una agència de Turisme; per l’altra s’ha convertit en el delegat del Madrid d’Ayuso-Feijóo per anar en contra del valencià i mostrar un menyspreu insultant en eliminar el requisit del valencià de les noves borses d’educació; incloure titulats de valencià sense cap capacitat acadèmica, carregar-se la LUEV, en què s’afirma que tot l’alumnat haurà de tenir igual competència en valencià que en castellà; eliminar el valencià de les comarques «castellanoparlants»; reduir el valencià a les comarques valencianoparlants; atorgar títols de valencià en una tómbola [Vicent Brotons], i seguir donant suport al model fiscal d’infrafinançament i espoliació de l’estat espanyol que més li convé al centralisme castellà de la metròpoli de Madrid que, per descomptat, ens tracta com la seua colònia perifèrica (de la seua propietat), no només al País Valencià, sinó també a Catalunya i a les Illes Balears. L’opressió espoliadora, econòmica, lingüística, cultural, històrica, ecològica i altres motius, ens agermana, perquè tenim interessos comuns a tot el domini catalanoparlant.
Per això, ara que l’actual president de la Generalitat en la Diada Nacional del País Valencià del 9 d’Octubre, per a negar la identitat valenciana, s’ha gastat més de 4 milions d’euros en uns festivals provincians («de la terreta»), eludint i amagant el nom propi i identificador del país de la valenciana gent, és a dir, el nom modern del País Valencià (continuador de l’antic Regne de Valencià), que es va incloure i reconèixer al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia Valenciana, amb les despeses d’un pressupost quatre vegades major que el destinat a la cultura (com denuncia Pau Alabajos i el Col·lectiu Ovidi), on la majoria dels cantants són castellanoparlants, mostra que no és (ni ho pot ser!) el president de «tots» els valencians, ni té cap noció de cap igualtat, que l’esgrimeix com a «bufes de patos», mentre discrimina del tot els valencians i el valencià. Aquest president només és el delegat d’una sucursal madrilenya per ofrenar «noves glòries a l’Espanya» castellana (lliurar els ports del País Valencià a Madrid, augmentar la imposició de més castellà i menys valencià, continuar el dèficit fiscal i l’infrafinançament que no serveix per a cobrir les mínimes necessitats…) i fer que el País Valencià esdevinga una delegació submisa, amb l’encefalograma pla, de l’Espanya canyí i olé, en educació, sanitat, serveis socials, infraestructures, el no-corredor de la Mediterrània i un llarg etcètera de lladronicis sistèmics i estructurals des de fa més de 300 anys fins ara mateix. En això de la «igualtat» i la «llibertat», les dretes d’aquesta terra valenciana apliquen el cinisme més descarat i, sobretot, la llei de l’embut: per als poderosos, rics i potentats el costat més ample (menys impostos i llengua més llarga), per als més minoritzats, oprimits, classe treballadora i més pobres, el més menut (més impostos i llengua retallada)…
Una Diada Nacional per a reivindicar la sobirania, la justícia social, la llibertat real, la redistribució de la riquesa, l’equitat sense enganys, el respecte a la diversitat, el reconeixement de les minories, la defensa de la identitat valenciana, el dret a decidir un futur on des de la Generalitat es promoga la cultura, no es destruïsquen ecosistemes vitals, es respecten els drets dels animals a no ser torturats, l’agricultura ecològica, un Corredor Verd integral i sense edificacions, vies ni gratacels, una economia productiva menys contaminant, els interessos i la llengua pròpia i històrica del País Valencià, que, des del Govern del Consell valencià actual, volen arraconar, agredeixen i tracten de negar, per assimilar-nos a la seua llengua i nació castellana, en apoderar-se de tots els recursos que paguem la valenciana gent, per aplicar-nos la seua força bruta, la «d’ells», que sempre han vingut «per nosaltres» en dictadures i «democràcies», amb violència i «drets de conquesta», com si la valenciana gent no tinguérem dret a res… Ens resta l’esperança, el treball i la lluita per la dignitat del nostre País, davant lladres i botxins. Com canta Al Tall: «Lladres que entreu per Almansa, / no sou lladres de saqueig, / que ens poseu la cova en casa / i des d’ella ens governeu…»
